I l'he fet!!!
Una cursa que puja al cim del Monteixo, una milla vertical amb uns 1.500 m de desnivell positiu!!
La meva idea no era la de cursa, sinó la de pujar a un cim tot xino xano, i amb l'emoció que no em desqualifiqués el Sol...
Em queda pendent llegir la història d'en Pep Coll que va inspirar aquesta fita!!
Per veure la pàgina web i el vídeo d'aquest any (no hi surto... no vaig ser precisament de les primeres!!)
http://www.nomesneu.com/home/cuita2010video.htm
Això sí, no tenia càmara, però quina satisfacció al veure alguns dels cims més emblemàtics del Pallars tot baixant d'una altra muntanya, nevadets encara, amb el perfil resaltat perquè ja es feia fosc... moments i imatges d'aquestes es guarden ben endins!!
dimarts, 15 de juny del 2010
dimecres, 5 de maig del 2010
Els 4 grans rapinyaires als Pirineus!
Doncs sí, des del 25 d'abril, amb el naixement d'un nou poll de Voltor negre (després de 100 anys desaparegut i passats 3 anys de la seva reintroducció) ja hi ha tota la representació dels grans rapinyaires als Pirineus i sobretot als Pallars:
L'aufrany: el més petit, sobre uns 170cm i uns 2 kg.
El voltor comú: fins a 280cm d'envergadura, pot pesar entre 6 i 13 kg. A la Conca de Tremps n'hi ha una gran representació.
El voltor negre: dels més grans fins a 295cm, entre 7 i 13 kg. Viu sobretot per Boumort i Alinyà.
El trencalòs: d'uns 5 a 7kg i fins a 280 cm. Sobretot al Parc de l'Alt Pirineu.
Emocionant saber que s'està recuperant fauna de tal envergadura!!
Per més info:
http://voltornegrepirineus.blogspot.com/
http://www.gypaetus.com/desciden.php
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/061109-la-vida-del-tren.jsp
L'aufrany: el més petit, sobre uns 170cm i uns 2 kg.El voltor comú: fins a 280cm d'envergadura, pot pesar entre 6 i 13 kg. A la Conca de Tremps n'hi ha una gran representació.
El voltor negre: dels més grans fins a 295cm, entre 7 i 13 kg. Viu sobretot per Boumort i Alinyà.
El trencalòs: d'uns 5 a 7kg i fins a 280 cm. Sobretot al Parc de l'Alt Pirineu.
Emocionant saber que s'està recuperant fauna de tal envergadura!!
Per més info:
http://voltornegrepirineus.blogspot.com/
http://www.gypaetus.com/desciden.php
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/061109-la-vida-del-tren.jsp
diumenge, 7 de març del 2010
Els més grans ocells voladors
Albatros: més de 3,5m d'envergadura, de 8 a 10 kgpot fer fins a 50.000 km seguits volant. Viu a l'oceà Pacífic, costes de Xile i sobretot a l'Antàrtida.
Cóndor andí: més de 3m d'envergadura, d'alçada 1 m, femelles fins a 11 kg i mascles 15kg. Vola a més de 6.000m. Viu als Andes.
Trencalòs (Gypaetus barbatus): de 250 o 280 cm d'envergadura , pot pesar de 7 a 9 kg. Bàsicament s'alimenta d'ossos. Viu als Pirineus, Astúries, sud E.Espanyol, Nord d'Àfrica, Grècia, Alps i Himalaia.
Cóndor andí: més de 3m d'envergadura, d'alçada 1 m, femelles fins a 11 kg i mascles 15kg. Vola a més de 6.000m. Viu als Andes.
Trencalòs (Gypaetus barbatus): de 250 o 280 cm d'envergadura , pot pesar de 7 a 9 kg. Bàsicament s'alimenta d'ossos. Viu als Pirineus, Astúries, sud E.Espanyol, Nord d'Àfrica, Grècia, Alps i Himalaia.
Cóndor andí (vultur gryphus)
EL CÓNDOR
Viu a les muntanyes, entre 3.000 i 5.000m. Pot volar durant bastantes hores planejant sobre sobre l'estepa o sobre muntanyes, arribant fins a més dels 6.000m!!
Pot pesar fins a 11 kg (els mascles fins als 15kg), medir més de 3 metres amb les ales obertes i d'alçada fer més d'1 metre. El mascle té una cresta vermellosa al cap, una part blanca sota les ales i un collaret blanc al voltant del coll (que també tenen les femelles).
Sol ser sociable i pot anar amb grups molt nombrosos (fins a 70 membres)
@Normalment nien en penyasegats de grans muntanyes rocoses on hi posa un ou ( a vegades 2, però el segon poll no sol sobreviure) que incuben de 54 a 58 dies. El pollí ja té forma d'adult als 6 mesos però durant els primers 2 anys els pares se'n cuiden encara. Fins als 5 0 6 anys no són madurs sexualment.
Pot viure fins als 50 anys, dels ocells amb més longetivitat.
La seva alimentació es basa en la ingesta de carronya de grans mamífers, alguns ous d'altres aus o fins i tot algun pollí. Si no hi ha carroña pot arribar a caçar ovelles o guanacos (si clarament té ventatge respecte la presa). En un dia pot ingerir 5kg de carronya, però alhora passar-se, si no troba menjar, cinc setmanes sense menjar.
A Bolívia, Xile i Argentina la seva població és bona i estable, mentre que en zones de Colòmbia i Veneçuela s'estan engegant processos de reintroducció i de protecció pels Cóndors.
FOTO FETA A L'AUTOCAR DURANT LA RUTA 40.QUECHUA
No m'ho haguera imaginat mai...
El "quechua" o "quichua" és una família de llengües originària dels Andes centrals que s'estén per la part occidental de Sud-amèrica a través de diversos països.
És parlada entr 14 i 9 milions de persones i no s'ha comprovat un origen comú amb cap altra llengua o família lingüística, per la qual cosa és considerada la segona família de llengües més estesa a Amèrica, després de la indoeuropea.
Les llengües de la família "quechua" es caracteritzen per ser aglutinants i d'arrels regulars. Posseeixen nombres grans de sufixos que permeten canviar tant el significat de les paraules per complet com els matisos del significat.
El seu origen podria povindre d'una llengua del vessant occidental de la Serralada dels Andes, a la regió central del Perú, que a mitjans del 1r mil·lenni va generar dues variants creuant la serralada. Ambdues branques es van estendre en successives onades a través del territori andí desplaçant o superposant-se moltes vegades a altres llengües, generant-se una gran diversitat. Cap al segle XV, l'extensió del comerç del regnat de Chincha va provocar que l'anomenat "quechua" clàssic es convertís en la llengua vehicular de l'Antic Perú. Després de la conquesta, aquesta variant va ser la llengua més important emprada per a la catequesi dels indígenes. A inicis del segle XX va sofrir un retrocés per l'avenç de l'espanyol a través de l'escolarització del medi rural.
Actualment, es distingeix com a llengües "quechua" les parlades al Perú, Bolívia, Xile i Argentina i una altra vessant (la nord) a Colòmbia, l'Equador i el Perú .
El major conjunt de dialectes d'intel·ligibilitat comprovada mútua -el "quechua" meridional- s'ubica com la cinquena llengua més parlada del continent americà. De qualsevol manera, aquesta família contindria a la llengua nativa més estesa del continent, seguida del guaraní i després l'aimara.
El quítxua meridional és constitucionalment una de les trenta-cinc llengües oficials a Bolívia, encara que les seves institucions són oficialment en Espanyol. Les constitucions de Colòmbia, de l'Equador i del Perú estipulen a les seves respectives llengües natives -entre elles el quichua- com a segones llengües oficials després de l'espanyol (oficials a les zones on predomina o oficials al seu territori). A Xile i a Argentina manca aquest reconeixement oficial.
El "quechua" o "quichua" és una família de llengües originària dels Andes centrals que s'estén per la part occidental de Sud-amèrica a través de diversos països.
És parlada entr 14 i 9 milions de persones i no s'ha comprovat un origen comú amb cap altra llengua o família lingüística, per la qual cosa és considerada la segona família de llengües més estesa a Amèrica, després de la indoeuropea.
Les llengües de la família "quechua" es caracteritzen per ser aglutinants i d'arrels regulars. Posseeixen nombres grans de sufixos que permeten canviar tant el significat de les paraules per complet com els matisos del significat.
El seu origen podria povindre d'una llengua del vessant occidental de la Serralada dels Andes, a la regió central del Perú, que a mitjans del 1r mil·lenni va generar dues variants creuant la serralada. Ambdues branques es van estendre en successives onades a través del territori andí desplaçant o superposant-se moltes vegades a altres llengües, generant-se una gran diversitat. Cap al segle XV, l'extensió del comerç del regnat de Chincha va provocar que l'anomenat "quechua" clàssic es convertís en la llengua vehicular de l'Antic Perú. Després de la conquesta, aquesta variant va ser la llengua més important emprada per a la catequesi dels indígenes. A inicis del segle XX va sofrir un retrocés per l'avenç de l'espanyol a través de l'escolarització del medi rural.
Actualment, es distingeix com a llengües "quechua" les parlades al Perú, Bolívia, Xile i Argentina i una altra vessant (la nord) a Colòmbia, l'Equador i el Perú .
El major conjunt de dialectes d'intel·ligibilitat comprovada mútua -el "quechua" meridional- s'ubica com la cinquena llengua més parlada del continent americà. De qualsevol manera, aquesta família contindria a la llengua nativa més estesa del continent, seguida del guaraní i després l'aimara.
El quítxua meridional és constitucionalment una de les trenta-cinc llengües oficials a Bolívia, encara que les seves institucions són oficialment en Espanyol. Les constitucions de Colòmbia, de l'Equador i del Perú estipulen a les seves respectives llengües natives -entre elles el quichua- com a segones llengües oficials després de l'espanyol (oficials a les zones on predomina o oficials al seu territori). A Xile i a Argentina manca aquest reconeixement oficial.
dissabte, 6 de març del 2010
SOL DE MITJA NIT...
Intentant entendre com és de llarg el dia a certes latituds i com es pot arribar a no fer-se de tot de dia, primer he mirat varies latituds de llocs més o menys afectats:
Latitud Alaska 54°40'N
Latitud Islàndia 64º 08'N54° 48' S
Per latitud en la que es troba Ushuaia l'extensió del dia i de la nit varien:
| (#) | Març | Juny | Sept. | Desem. |
| Sortida | 07:30 | 10:00 | 7:30 | 4:50 |
| Posta | 19:50 | 17:10 | 19:50 | 22:10 |
És el cas de Islandia on per la seva latitud aquests fets són més extrems:
Durant dos o tres mesos a l'estiu (H.Nord) hi ha llum continua (Sol de mitja nit).
El periode realmente fosc (de tres a quatre hores de llum de dia) dura, aproximadament, desde mitjans de novembre fins a finals de gener (hivern) i es diu la nit Polar.
El què queda clar és que aquests fets són encara més accentuats els dies dels Solsticis a un pol i a l'altre:
20 o 21 de juny (solstici d'estiu a l'hemisferi Nord)
21 i 22 de desembre (sosltici d'hivern a l'hemisferi Nord).
Per això quan jo vaig ser a Ushuaia vaig veure el dia molt llarg (del 12- 16 de febrer) però evidentment amb uns valors bastant llunyans del què hi va haver al desembre!!). Tot i així era al·lucinant veure com era de llarg el dia, malgrat que ja es feia cada dia més curt (2 minuts més curt per nit!!)... fins arribar a la nit més llarga de l'any (aqui la més curta) el 20 de juny!!
Info sol de mitja nit a wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Sol_de_medianoche
Info nit més llarga a Ushuaia: http://www.e-ushuaia.com/ag_junio.htm
Sol De Mitjanit
View more presentations from Arlequinada.
dimarts, 2 de març del 2010
Embolic d'ocells emplomallats!!
MALLERENGA EMPLOMALLADA
Lophophanes cristatus
Moixó que he confós a l'anar a l'Argentina (una que no identifica prou bé ni els ocells d'aquí...) amb el : Chingolo!! Total, quasibé només tenen en comú la cresta!!
CHINGOLO (a l'Argentina) similar al nostre Pardal / Gorrión (en castellà)
Zonotrichia capensis
Bàsicament viu a Amèrica Central i sud. Jo el vaig veure al Parc Nacional de los Glaciares, al Chaltén.
Fa entre 14 i 15 cm. Té cresta, pit blanquinós, amb una mena de collaret castany i ales fosques, entre marronoses i negres.
Bé la confusió ara m'ha ajudat a saber les diferències, i espero a reconèixer a aquesta mallerenga típica dels nostres boscos!!
Lophophanes cristatus
Longitud: 11 cm// Pes: 9 i 13 g.
L'única mallerenga que té plomall (és erèctil l'aixeca quan se sent alarmat)
Clatell blanc, mentó negre, parts superiors brunes-grisenques i cua més fosca.
Les cames blavenques, bec negre i ulls rogencs.
Boscos de coníferes, rouredes o a alta muntanya, de pi negre.
Moixó que he confós a l'anar a l'Argentina (una que no identifica prou bé ni els ocells d'aquí...) amb el : Chingolo!! Total, quasibé només tenen en comú la cresta!!
CHINGOLO (a l'Argentina) similar al nostre Pardal / Gorrión (en castellà)
Zonotrichia capensis
Bàsicament viu a Amèrica Central i sud. Jo el vaig veure al Parc Nacional de los Glaciares, al Chaltén.
Fa entre 14 i 15 cm. Té cresta, pit blanquinós, amb una mena de collaret castany i ales fosques, entre marronoses i negres.
Bé la confusió ara m'ha ajudat a saber les diferències, i espero a reconèixer a aquesta mallerenga típica dels nostres boscos!!
diumenge, 28 de febrer del 2010
Guerra de les malvines
La gran pregunta era: perquè tants cartells reclamant que les Malvines són Argentines??
Doncs bé, perquè Argentina segueix reclamant-les com a propies després d'haver perdut la guerra contra Gran Bretanya. Bàsicament el conflicte va ser a les Illes Malvines, Georgies Sud i Sandwich del Sud (això pot ser un nom d'una illa???!!!), entre el 2 d'abril i el 14 de juny del 1982.
El 1833 les va "conquerir" Gran Bretanya i malgrat que Argentina es va haver de rendir en les dues ocasions... les segueix reclamant com a part de Terra del Foc.
Va ser una guerra, com totes, amb moltes baixes, però sobretot d'argentins, i una guerra en les que s'evidencia el poder d'una gran potència com G.B. La flota de submarins, la rellevància del míssil, els ultra modern avions de guerra... Tot va "contribuir" a veure com fer millor la guerra deixant més de 900 persones mortes en menys de 3 mesos.
Un senyal més que et fa reflexionar el perquè d'una guerra: alguns diran que era una reclamació històrica, alguns que era per desviar l'atenció cap a un altre lloc per la crisi política i econòmica...
Tot plegat i després de 27 anys... deixant empremtes greus:
Perquè hi ha ex-soldats reclamant ser reconeguts i no oblidats a la Plaça de Mayo??
Hi ha tot de combatents que van participar en missions coma veterans, custodiant la Patagonia i la "Tierra del Fuego" i que encara són reconeguts com a "falsos excombatents"!!
En realitat esperen ser reconeguts com a veterants amb un projecte de llei que no acaba d'avançar...
Des de la meva sencilla visió... crec que no els hi va sortir molt a compte a la població argentina la guerra!!
Doncs bé, perquè Argentina segueix reclamant-les com a propies després d'haver perdut la guerra contra Gran Bretanya. Bàsicament el conflicte va ser a les Illes Malvines, Georgies Sud i Sandwich del Sud (això pot ser un nom d'una illa???!!!), entre el 2 d'abril i el 14 de juny del 1982.
El 1833 les va "conquerir" Gran Bretanya i malgrat que Argentina es va haver de rendir en les dues ocasions... les segueix reclamant com a part de Terra del Foc.
Va ser una guerra, com totes, amb moltes baixes, però sobretot d'argentins, i una guerra en les que s'evidencia el poder d'una gran potència com G.B. La flota de submarins, la rellevància del míssil, els ultra modern avions de guerra... Tot va "contribuir" a veure com fer millor la guerra deixant més de 900 persones mortes en menys de 3 mesos.
Un senyal més que et fa reflexionar el perquè d'una guerra: alguns diran que era una reclamació històrica, alguns que era per desviar l'atenció cap a un altre lloc per la crisi política i econòmica...
Tot plegat i després de 27 anys... deixant empremtes greus:
Perquè hi ha ex-soldats reclamant ser reconeguts i no oblidats a la Plaça de Mayo??
Hi ha tot de combatents que van participar en missions coma veterans, custodiant la Patagonia i la "Tierra del Fuego" i que encara són reconeguts com a "falsos excombatents"!!
En realitat esperen ser reconeguts com a veterants amb un projecte de llei que no acaba d'avançar...
Des de la meva sencilla visió... crec que no els hi va sortir molt a compte a la població argentina la guerra!!
Glacera Perito Moreno i altres...
Neix del camp de Gel Patagònic i té un front d'ample de 5km de longitud i 150 m d'alçada (60 m emergits!!!) 
I avança 2m per dia!! Això és precisament el què el fa especial: t'hi pots apropar molt i constantment se'n van desprenent trossos de gel que fan espectacular la visita!!
El més gran i està a la vora és el Glaciar Uppsala 870 km2, amb una longitud de 60 km, d'ample 10 km i unes parets de 60 a 80 km.
El més gran dels Andes però és el "Glaciar Pío XI o Glaciar Brüggen" al sud de Xile, amb 1.265 km2. Té un recorregut de 64 km i malgrat que sembla mentida en temps que corre però creix en comptes de disminuir!!
I avança 2m per dia!! Això és precisament el què el fa especial: t'hi pots apropar molt i constantment se'n van desprenent trossos de gel que fan espectacular la visita!!
El més gran i està a la vora és el Glaciar Uppsala 870 km2, amb una longitud de 60 km, d'ample 10 km i unes parets de 60 a 80 km.
El més gran dels Andes però és el "Glaciar Pío XI o Glaciar Brüggen" al sud de Xile, amb 1.265 km2. Té un recorregut de 64 km i malgrat que sembla mentida en temps que corre però creix en comptes de disminuir!!
dimarts, 23 de febrer del 2010
Els llacs de la Patagònia
Ja ens havien avisat: " els llacs que tenim a la Península com a moooolt grans, a la Patagònia no tenen ni nom!!"
I no ens ho creiem, però clar després de veure llacs com el de Nahuel Huapi o el "Lago Argentino"...
Nahuel Huapi (a Bariloche): 557 km2, fins a 464 m de profunditat!!
"Lago Argentino" ( a Calafate): 1.560 km2, fins a 20 km d'ample i fins a 1 km de profunditat!!
3r de sudamèrica!!
A Catalunya...
l'Estany més gran és el de Banyoles ( que no embassament!) i fa 111,7 hm² o sigui ni un km2!!!
I a Europa...
El Balaton d'Hongria diu viquipèdia que és el més gran... i fa 593 Km2!! Però només 11 m de profunditat!!
A l'Argentina tot és gran...
I no ens ho creiem, però clar després de veure llacs com el de Nahuel Huapi o el "Lago Argentino"...
Nahuel Huapi (a Bariloche): 557 km2, fins a 464 m de profunditat!!
"Lago Argentino" ( a Calafate): 1.560 km2, fins a 20 km d'ample i fins a 1 km de profunditat!!
3r de sudamèrica!!
A Catalunya...
l'Estany més gran és el de Banyoles ( que no embassament!) i fa 111,7 hm² o sigui ni un km2!!!
I a Europa...
El Balaton d'Hongria diu viquipèdia que és el més gran... i fa 593 Km2!! Però només 11 m de profunditat!!
A l'Argentina tot és gran...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)