dijous, 31 de desembre del 2009

"Aqueras montañas" de Ara cultural

Perque és una molt bona iniciativa i una molt bona felicitació de Nadal, cantada per la gent de Sabiñánigo:



BONA ENTRADA D'ANY 2010!!!

dissabte, 26 de desembre del 2009

Cançó de Blue Moon

Blue moon
You saw me standing alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own
Blue moon
You know just what I was there for
You heard me saying a prayer for
Someone I really could care for

And then there suddenly appeared before me
The only one my arms will hold
I heard somebody whisper please adore me
And when I looked to the moon it turned to gold

Blue moon
Now I'm no longer alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own

And then there suddenly appeared before me
The only one my arms will ever hold
I heard somebody whisper please adore me
And when I looked the moon had turned to gold

Blue moon
Now I'm no longer alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own (all bis)

De Richard Rodgers i Lorenz Hart el 1934.
De la pel·lícula:




Versió d'Ella Fitsgerald

BLUE MOON

Segon diuen el terme "Blue Moon" es va denominar a la 2a Lluna plena que hi va haver entre Gener i Març del 1999 (així ho van fer els periodistes anglesos).

SI ens hi fixem en la paraula i ho busquem al diccionari trobem que l'entrada no està ni per moon, ni per blue sinó per l'expressió "once in a blue moon". Aquesta significa quelcom molt rar o poc possible. Potser de l'expressió va sorgir-ne el mot??

La veritat és que sí que és un fet estrany, només succeix cada dos anys (en el nostre calendari gregorià). I encara pot succeir algo més extraordinari: cada 19 anys (4 cops en un segle) es produeixen dues "Blue Moons" en un any. Normalment és dues llunes plenes al gener i dues llunes plenes al Març, vaja dues llunes blaves a final de mes.

A mi em lliga més la idea que la paraula vingui de l'expressió que no pas de poder-li atribuir a la lluna una tonalitat blava , de tristesa o nostàlgia... per a mi crec que sabent-ho serà un moment bonic i especial. DUES LLUNES PLENES!!

LA PRÒXIMA BLUE MOON: EL 31 DE DESEMBRE!!!




Aquí teniu un enllaç a la pàgina web d'un molt aficionat a l'atronomia.
http://www.mallorcaweb.net/masm/bluemoon.htm

diumenge, 20 de desembre del 2009

El Vesc

VESC, Viscum album

Arbust semi-paràsit que viu sobre es arbres i arbustos xuclant-los la saba. Principalment en arbres de fulla caduca, però també en algunes espècies de pins.

No té arrels però s’alimenta de l’arbre tot enganxada a l’arbre. És unisexual.

És de tija mig herbàcia i mig llenyosa, i no està prohibit agafar-lo del bosc.

El seu fruit és una baia blanquinosa, que agrada molt als ocells. Aquests quan defequen solen deixar les llavors en el mateix arbre on mengen (si n'hi ha més) i normalment s’escampa per tot l’arbre. El poden arribar a matar.

És aquest el cas dels pins roigs del Bosc de Virós, fet que podria arribar a contribuir al creixement de nous faigs i a recuperar la fageda que ja hi havia hagut anteriorment.

“Als Països Catalans en trobem tres subespècies[2]:

  • Viscum album album: Parasita diferents arbres planifolis de l'estatge montà plujós (pollancres, fruiters, espinalbs...). Es troba al Pirineu.
  • Viscum album abietis: Parasita l'avet i és la menys rara de les tres subespècies. Es troba al Pirineu.
  • Viscum album austriacum: Parasita els pins. Es troba dels Pirineus a l'interior del País Valencià.

http://wapedia.mobi/ca/Vesc”








Boix grèvol


Boix grèvol (Llex aquifolium): arbust de muntanya mitjana mediterrània (boscos i bardisses, entre 1.000 i 2.000m). D ‘ambients ombrívols, humits i obagues, que viu entre rouredes, pinedes de pi roig i fagedes (poques al Pallars)

Família de les Aquifoliàcies. Altres noms com: vesc, arbre de visc, ...

És de fulla perenne, les fulles més velles i altes (fora de l’abast dels herbívors) són arrodonides i les altres punxegudes. Floreix a la primavera i fructifica a l’estiu: els fruits són tòxics pels humans.

“ És una planta dioica. En els exemplars masculins, les flors apareixen de color groc. Els fruits vermells els produeixen els exemplars femenins. El fruit és carnós d'un color vermell brillant o groc viu, que madura molt tard, cap a octubre o novembre, i que roman molt de temps a l'arbre, sovint durant tot l'hivern.” www.alzinar.com

Es prohibit tallar branques d’aquesta espècie (especialment per Nadal) i si es compra ha de ser de fora de Catalunya. Passa igual amb la molsa, o els arbres de Nadal de pi, cedre i teix.



dimecres, 25 de novembre del 2009

50 anys d'excursionisme a Sant Boi


Aquest divendres 27 de novembre a les 20:30 hores, farem l'Acte de Presentació del llibre dels 50 anys del moviments excursionista a Sant Boi. En part per celebrar els 25 anys del Centre Excursionista de Sant Boi ( ara ja dit CESBoi) i com no, per no oblidar aquells que ens van obrir camí i conèixer la història què compartim.





Per connectar-ho amb la meva història, només cal mirar el què tinc del meu pare, un referent per a mi, malgrat la seva absència:


Una federativa del 76' que encara conservem. Una tradició de fer, d'estimar, de ser, de viure... de la muntanya i la natura.









I d'una il·lusió: una iniciativa que ja sorgia d'un Grup Excursionista (encara no conec molt la seva història). La fundació del Centre era una realitat i ell hi va contribuir (ma mare com la seva dona també!! Era la núm11.)


Quan formes part d'algo així, que tanta gent hi ha estat involucrada per un sentiment comú, la muntanya, et fa emocionar quan se celebren els 25 anys! Bé ara ja 29...

Jo hi he intentat aportar el meu gra de sorra i per lluny que estigui seré sent del meu centre!! Del nostre Centre Excursionista!!




Ens espera un vespre d'emocions, ploreres, descobriments... compartits amb aquells que hi eren aleshores, ara i que hi seran en un futur. Els nostres companys i amics de muntanya.

dilluns, 23 de novembre del 2009

TREBALL RECERCA III

" Així doncs ha sigut cansat l'elaborar, però molt gratificant pel fet que he enriquit la meva memòria amb la informació que no podria haber sabut mai, i que a partir d'ara ja en disposaré per parlar del meu poble."

Doncs sí ha estat una mica així. El 2002 vaig fer aquest treball de recerca, em va agradar molt, la història i la geografia sempre m'han agradat. Ara feia dies que no el tocava i ja començava a oblidar molt del contingut i tot el què en vaig aprendre. Per això l'he llegit i n'he extret les informacions que més em xocaven.

És part de la història, quan parlen de les tradicions i m'expliquen les d'aqui de muntanya, del parlar, de la pagesia... són tot coses que em fan recordar com de difícil és mantenir-les d'allà d'on vinc, com ha canviat tot, com tot això ja forma part de la nostra vida, i com malgrat que ja no és el què era en el passat ara som una societat més rica i variada. Tot canvia i només ens queda valorar el Sant boi d'ara.

Malgrat ser lluny i preferir la vida a la muntanya, me'n sento orgullosa del meu poble, Sant Boi de Llobregat, i des del Pallars el miro amb els seus canvis, intentant comprendre'ls i recordant els anys que hi he passat. A la fi allí hi viuen moltíssimes persones que aprecio molt i és on són els meus origens.

TREBALL RECERCA II

PART II: SANT BOI

DEMOGRAFIA:

- 1900: 5.000 HABITANTS. Població més alta del Baix llobregat
- 1950: 10.811 HABITANTS.
- 1960: 25.732 HAB. DE DRET
29.191 HAB. DE FET
- 1975: 65.064 HAB.DE DRET I FET
- 1996: 78.005 HAB.
- 2008: 81.535 HAB.

SECTOR PRIMARI:

1963- 1.685 PERSONES
1973- 634 PERSONES

TREBALL RECERCA I

"SANT BOI A LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA " 1950-1975

PART I: CATALUNYA

DEMOGRAFIA

- DE 1950-75: PASSEM DE 3,5 MILIONS A 5,6 MILIONS D'HABITANTS.
- EL BAIX LLOBREGAT: AUGMENTA UN 50% LA SEVA POBLACIÓ
- 1970: UN 37,69% DE LA POBLACIÓ NO ÉS NASCUDA A AQUÍ.

DE 1961-1965: S'INCREMENTA 354.396 d'hab.
DE 1966- 1970: S'INCREMENTA 365. 481 pers.

ELS SECTORS ECONÒMICS

Dedicació:
1950-
agricultura- 22,15%
industria- 6,10%
construció- 6,7%

1970-
agricultura- 8,41%
industria- 42,39%
construcció- 10,8 %


Social:
1970-
aproximadament falten 85.500 cases en condicions pels immigrants

diumenge, 22 de novembre del 2009

Alçades de pobles

PER ACLARIR-ME EN LES ALÇADES, RESPECTE EL QUÈ CONEC:

Son: 1.393 m
Sorpe:1.262 m
Esterri: 949 m
Llavorsí: 821 m
Sort: 692 m.
Tor: 1.649 m.
Rubió: poble més alt de Catalunya 1.687 m (al Port del Cantó)

Bellver: 1.050m
Puigcerdà: 1.202 m
Meranges: 1.590 m

Huesca: 470 m
Benasque: 1.138 m
Jaca: 820 m


Per pensar-hi: meteorologia, neu, climatologia, temperatures, la vida, carreteres....

EL MODERNISME A POBLA DE SEGUR

Mentre passava per Pobla, radere d'un ramat d'ovelles... em vaig fixar amb l'arquitectura: em vaig sorprendre de veure edificis preciosos que vaig relacionar amb el Modernisme. Aquí va la meva recerca!

El Modernisme fou un moviment cultural i artístic que va sorgir a Catalunya al tombant del segle XIX. Els principals consumidors d’aquest nou art van ser la burgesia catalana i els intel·lectuals de l’època, que es van sentir especialment atrets per les ondulants i florides formes d’un estil que encara avui dia atreu per la potència dels seus colors.

Les principals mostres del Modernisme a la Catalunya de Ponent les trobem en l’arquitectura. Sobresurten les edificacions agràries, algun celler, molins, magatzems de disseny i cases.

A la Pobla de Segur (el Pallars Jussà) és visita obligada el complex Mauri, un conjunt arquitectònic de dos edificis civils del començament del segle XX (1903-1907), una mostra de l’extensió del Modernisme al Pirineu lleidatà. El complex (palauet i residència), promogut per un conegut pobletà de l’època, Ramon Mauri i Arnalot, el formen el Molí d’Oli de Sant Josep, presidit per una escultura del cèlebre escultor modernista Josep Llimona, la Casa Mauri, actual seu de l’Ajuntament, i una antiga torre d’estiueig. Cal remarcar l’especial interès que tenen els mosaics que revesteixen la construcció, obra del mosaïcista i decorador Lluís Bru i Salelles, autor dels coneguts mosaics del Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre d’altres.

diumenge, 8 de novembre del 2009

1a nevada a Sort!!


UEIIIII
NO ES POT NI CREURE, NEU A SORT!!!

MÉS A MUNT NO SÉ NI COM DEU ESTAR!!

QUINES GANES DE TOCAR NEU JA!!
I D'ESQUIAR!

divendres, 6 de novembre del 2009

El cafè fa anar al senyor Roca??


Després de discutir-ho amb algú fa poc, m’he proposat mirar un poc per la xarxa, potser no hi havia coses molt tècniques, però bueenooo. La pregunta és: el cafè realment fa anar al lavabo?? La qüestió és que a mi un cop em va anar bé, però el què no sé és si era pel cafè, que no en prenc mai, o bé la por d’haver-me de posar una lavativa!! A més la digestió dura 4h i no crec que el cafè sigui tant ràpid com per expulsar de seguida tot el què hi ha als intestins... així que aquestes són les conclusions que he tret, no sé si del tot encertades:


1- No, el cafè no és laxant.

2- De bon matí quan tu entres algo a l’estomac hi ha el què es diu reflex gastronòmic que el què fa (interpreto) és “buidar” els intestins ja que es preparar-se per a una nova ingestió de menjar.

3- Si es tenen uns hàbits i cada matí el cos s’acostuma a defecar, doncs sempre intentarà fer-ho.

4- Es veu que després de menjar, tant si ens agrada el cafè, o ens seiem a esmorzar, o fumem, o algo per l’estil això ens ajuda a calmar i per tant a relaxar els músculs dels intestins i anar a veure al senyor Roca!!
És per això que a algú li podria passar si veu una lleteta calenta, o un suc de taronja, unes herbes...

5- També he llegit que la cafeina és excitant i que activa el sistema parasimpàtic (actua afavorint el restabliment i l'economia de les energies, com procurar una digestió eficaç) el què provoca un major moviment perisaltic. Se suposa que depèn de com siguis de sensible a la cafeina pots activar més el parasimpàtic o no.

total, crec que a la fi, i com a conclusió, que també hi entra molt la influència del què pensem, de la preparació del cos (sigui el què sigui el què hi fem entrar), els hàbits, la predisposició, la relaxació/estres... així que crec que tenia raó, no crec que sigui el cafè el què ens fa anar al lavabo!!

dissabte, 31 d’octubre del 2009

SIS GRAUS QUE PODRIEN CANVIAR EL MÓN.

UNA VISIÓ MÉS. POTSER MOLT CATASTRÒFICA, AMB MOLTA CÀRREGA I REFERÈNCIA A L'INFLUÈNCIA DELS HUMANS DINS DEL CANVI CLIMÀTIC, PERÒ AMB MOLT DE VALOR!! COM A MÍNIM PER PODER FER-SE UNA IDEA CAP A ON PODEM ANAR A PARAR!!


diumenge, 25 d’octubre del 2009

INCURSIÓ A LA VALL FOSCA


Avui pretenia pujar a Montseny de Pallars, però la climatologia, l'estona que he tardat en arribar a Capdella per Montcortés i que em quedava curta de benzina, així que he inspeccionat el terreny!

Un gos molt simpàtic m'anava esperant pel camí!! M'ha guiat en la meva recerca de llocs per fotografiar!!

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Curs de meteorologia i clima de muntanya

Avui hem assistit al curs de meteorologia de muntanya aquí a Sort. He après moltíssim i alhora he vist que em falta molt per aprendre!!

Una mica cansada de tot el dia asseguda i d'estrujar-me el cervell per entendre-ho tot, però molt bé!!

Aviam si ara entenc una mcia millor els apunts del curs de la U. de VIC de Meteorologia.

Aquí hi ha l'enllaç al programa què hem seguit:

http://www.meteosort.com/meteosort/cursos/meteo09.pdf

Què vaig fent??

Doncs bé... després de fer tants blocs, tantes pàgines web, d'actualitzar fotolog, facebook, etc. Em ve de gust fer-me un bloc del què vaig fent!

Serà per a mi i per aquell qui vulgui saber què vaig fent, que estudio, què preparo per l'escola, què m'interessa...

També pretén ser com un lloc on descarregar i centrar les meves idees (tinc mala memòria a vegades), les meves sortides a la muntanya, allò que faig tot estant aquí, a la muntanya, al Pallars.

Apa, aquí ho deixo!

Míriam

Tardor al Pallars