Què és un anellament?

Què és un anellament? Escola la Closa

View more presentations from Escola la Closa

Diferents tipus de núvols

Perquè no ho podien fer millor els meus grans alumnes... diferents tipus de núvols!!

ANELLAMENT D'OCELLS el dia Mundial dels Ocells

El 3 d'octubre del 2010 vam fer una Jornada d'Anellament a Montferrer. Quan vam arribar ja havien col·locat les xarxes i durant el matí vam anar descobrint com s'agafen
i s'anellen els moixons.


L'empresa Aubèrria a través de les Activitats del Parc natural de l'Alt Pirineu ens va fer gaudir d'un mati tot coneixent, anellant i sobretot veient de molt a la vora els moixonets!!Una cotxa

Moltíssimes mallarengues cuallargues!! Una mallarenga blava i unes quantes de carboneres!!

També una merla (no la de la foto)...

I l'estrella: un Gaig!!! Amb les seves boniques plomes blaves i negres!!

Més informació properament a la web d'Aubèrria.
http://auberria.cat/

Les batudes de gall fer!!

Doncs ja s'ha acabat la temporada de batudes de gall fer. Durant l'agost, de dimarts a divendres, de 7 del matí a... alguna hora del migdia hem estat fent el recompte de gallines, polls i galls fers que aixecàvem tot caminant a través del bosc. (la 1a foto no es meva, impossible, la 2 sí, el gall Boig del Gerber!!)

De veure, veure, he vist com 5 gallines bé, un poll i mig entrevist algun gall. He "après" a diferenciar plomes de gall fer, de femella, de rapinyaires, de gaig... Fins i tot crec que sé més cants d'ocells!!A part de veure i diferenciar com s'alçaven tudons, corrien porcs senglars, cérvols, daines (un d'enorme avui), cabirols, llebres, una serp, ratolins de bosc... I anant camp a través, sentir la increible sensació de les teranyines a la cara!! Grans tresors de la vida al bosc com banyes de cérvol o cabirol!!

Grans formiguers!!

Grans paisatges del Pallars, diferents boscos (pi negre, roig, fagedes, avets...) i sobretot un munt de professionals (biolegs, forestals, agents rurals, ambientòlegs, educadors ambientals...) que en saben un munt i amb els que a part d'aprendre i fer recomptes, m'ho he passat molt bé!!

L'estiu que ve... repetim!!

La cuita al Sol 2010

I l'he fet!!!

Una cursa que puja al cim del Monteixo, una milla vertical amb uns 1.500 m de desnivell positiu!!
La meva idea no era la de cursa, sinó la de pujar a un cim tot xino xano, i amb l'emoció que no em desqualifiqués el Sol...

Em queda pendent llegir la història d'en Pep Coll que va inspirar aquesta fita!!

Per veure la pàgina web i el vídeo d'aquest any (no hi surto... no vaig ser precisament de les primeres!!)

http://www.nomesneu.com/home/cuita2010video.htm

Això sí, no tenia càmara, però quina satisfacció al veure alguns dels cims més emblemàtics del Pallars tot baixant d'una altra muntanya, nevadets encara, amb el perfil resaltat perquè ja es feia fosc... moments i imatges d'aquestes es guarden ben endins!!

Els 4 grans rapinyaires als Pirineus!

Doncs sí, des del 25 d'abril, amb el naixement d'un nou poll de Voltor negre (després de 100 anys desaparegut i passats 3 anys de la seva reintroducció) ja hi ha tota la representació dels grans rapinyaires als Pirineus i sobretot als Pallars:
L'aufrany: el més petit, sobre uns 170cm i uns 2 kg.
El voltor comú: fins a 280cm d'envergadura, pot pesar entre 6 i 13 kg. A la Conca de Tremps n'hi ha una gran representació.
El voltor negre: dels més grans fins a 295cm, entre 7 i 13 kg. Viu sobretot per Boumort i Alinyà.
El trencalòs: d'uns 5 a 7kg i fins a 280 cm. Sobretot al Parc de l'Alt Pirineu.

Emocionant saber que s'està recuperant fauna de tal envergadura!!

Per més info:
http://voltornegrepirineus.blogspot.com/
http://www.gypaetus.com/desciden.php
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/061109-la-vida-del-tren.jsp

Els més grans ocells voladors

Albatros: més de 3,5m d'envergadura, de 8 a 10 kgpot fer fins a 50.000 km seguits volant. Viu a l'oceà Pacífic, costes de Xile i sobretot a l'Antàrtida.

Cóndor andí: més de 3m d'envergadura, d'alçada 1 m, femelles fins a 11 kg i mascles 15kg. Vola a més de 6.000m. Viu als Andes.

Trencalòs (Gypaetus barbatus): de 250 o 280 cm d'envergadura , pot pesar de 7 a 9 kg. Bàsicament s'alimenta d'ossos. Viu als Pirineus, Astúries, sud E.Espanyol, Nord d'Àfrica, Grècia, Alps i Himalaia.

Cóndor andí (vultur gryphus)

EL CÓNDOR

Viu a les muntanyes, entre 3.000 i 5.000m. Pot volar durant bastantes hores planejant sobre sobre l'estepa o sobre muntanyes, arribant fins a més dels 6.000m!!

Pot pesar fins a 11 kg (els mascles fins als 15kg), medir més de 3 metres amb les ales obertes i d'alçada fer més d'1 metre. El mascle té una cresta vermellosa al cap, una part blanca sota les ales i un collaret blanc al voltant del coll (que també tenen les femelles).

@

Sol ser sociable i pot anar amb grups molt nombrosos (fins a 70 membres)

Normalment nien en penyasegats de grans muntanyes rocoses on hi posa un ou ( a vegades 2, però el segon poll no sol sobreviure) que incuben de 54 a 58 dies. El pollí ja té forma d'adult als 6 mesos però durant els primers 2 anys els pares se'n cuiden encara. Fins als 5 0 6 anys no són madurs sexualment.

Pot viure fins als 50 anys, dels ocells amb més longetivitat.

La seva alimentació es basa en la ingesta de carronya de grans mamífers, alguns ous d'altres aus o fins i tot algun pollí. Si no hi ha carroña pot arribar a caçar ovelles o guanacos (si clarament té ventatge respecte la presa). En un dia pot ingerir 5kg de carronya, però alhora passar-se, si no troba menjar, cinc setmanes sense menjar.


A Bolívia, Xile i Argentina la seva població és bona i estable, mentre que en zones de Colòmbia i Veneçuela s'estan engegant processos de reintroducció i de protecció pels Cóndors.

FOTO FETA A L'AUTOCAR DURANT LA RUTA 40.

QUECHUA

No m'ho haguera imaginat mai...

El "quechua" o "quichua" és una família de llengües originària dels Andes centrals que s'estén per la part occidental de Sud-amèrica a través de diversos països.
És parlada entr 14 i 9 milions de persones i no s'ha comprovat un origen comú amb cap altra llengua o família lingüística, per la qual cosa és considerada la segona família de llengües més estesa a Amèrica, després de la indoeuropea.

Les llengües de la família "quechua" es caracteritzen per ser aglutinants i d'arrels regulars. Posseeixen nombres grans de sufixos que permeten canviar tant el significat de les paraules per complet com els matisos del significat.

El seu origen podria povindre d'una llengua del vessant occidental de la Serralada dels Andes, a la regió central del Perú, que a mitjans del 1r mil·lenni va generar dues variants creuant la serralada. Ambdues branques es van estendre en successives onades a través del territori andí desplaçant o superposant-se moltes vegades a altres llengües, generant-se una gran diversitat. Cap al segle XV, l'extensió del comerç del regnat de Chincha va provocar que l'anomenat "quechua" clàssic es convertís en la llengua vehicular de l'Antic Perú. Després de la conquesta, aquesta variant va ser la llengua més important emprada per a la catequesi dels indígenes. A inicis del segle XX va sofrir un retrocés per l'avenç de l'espanyol a través de l'escolarització del medi rural.

Actualment, es distingeix com a llengües "quechua" les parlades al Perú, Bolívia, Xile i Argentina i una altra vessant (la nord) a Colòmbia, l'Equador i el Perú .

El major conjunt de dialectes d'intel·ligibilitat comprovada mútua -el "quechua" meridional- s'ubica com la cinquena llengua més parlada del continent americà. De qualsevol manera, aquesta família contindria a la llengua nativa més estesa del continent, seguida del guaraní i després l'aimara.

El quítxua meridional és constitucionalment una de les trenta-cinc llengües oficials a Bolívia, encara que les seves institucions són oficialment en Espanyol. Les constitucions de Colòmbia, de l'Equador i del Perú estipulen a les seves respectives llengües natives -entre elles el quichua- com a segones llengües oficials després de l'espanyol (oficials a les zones on predomina o oficials al seu territori). A Xile i a Argentina manca aquest reconeixement oficial.

SOL DE MITJA NIT...

Intentant entendre com és de llarg el dia a certes latituds i com es pot arribar a no fer-se de tot de dia, primer he mirat varies latituds de llocs més o menys afectats:

Latitud Alaska 54°40'N
Latitud Islàndia 64º 08'N
Latitud Ushuaia 54° 48' S

Per latitud en la que es troba Ushuaia l'extensió del dia i de la nit varien:

(#)	Març	Juny	Sept.	Desem.
Sortida	07:30	10:00	7:30	4:50
Posta	19:50	17:10	19:50	22:10

Al juny el dia dura només 7 hores!! Nit més llarga de l'any a l'H.Sud!!
I al desembre dura 18 hores!! La nit només unes 7 hores!!

El fenòmen del Sol de Mitja Nit s'extén des de mitjans de Maig fins a la meitat del mes de Juliol a l'hemisferi Nord.
És el cas de Islandia on per la seva latitud aquests fets són més extrems:

Durant dos o tres mesos a l'estiu (H.Nord) hi ha llum continua (Sol de mitja nit).
El periode realmente fosc (de tres a quatre hores de llum de dia) dura, aproximadament, desde mitjans de novembre fins a finals de gener (hivern) i es diu la nit Polar.

El què queda clar és que aquests fets són encara més accentuats els dies dels Solsticis a un pol i a l'altre:
20 o 21 de juny (solstici d'estiu a l'hemisferi Nord)
21 i 22 de desembre (sosltici d'hivern a l'hemisferi Nord).

Per això quan jo vaig ser a Ushuaia vaig veure el dia molt llarg (del 12- 16 de febrer) però evidentment amb uns valors bastant llunyans del què hi va haver al desembre!!). Tot i així era al·lucinant veure com era de llarg el dia, malgrat que ja es feia cada dia més curt (2 minuts més curt per nit!!)... fins arribar a la nit més llarga de l'any (aqui la més curta) el 20 de juny!!


Info sol de mitja nit a wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Sol_de_medianoche
Info nit més llarga a Ushuaia: http://www.e-ushuaia.com/ag_junio.htm

Sol De Mitjanit

View more presentations from Arlequinada.