diumenge, 24 de gener del 2010

Gall fer (Tetrao urogallus)



Avui he vist un gall fer!! m'ha fet molta il·lusió per això m'he decidit a fer-ne una mica més de recerca:

Au bàsicament boscana, esquerpa i rara. Hi ha una espècie similar a Galicia, però és el que està situat més al nord de l'hemisferi.

És terrestre i en principi vola poc, però quan ho fa és decidit malgrat que això li suposa un gran desgast energètic (per això no s'hauria de molestar gaire si el veiem!!). Pesa sobre uns 3,5 kg.


A l'abril o al maig comença l'època d'emparallament i el mascle mostra els seus dots com mai: vermell sobre l'ull, la cua ben oberta (com el paó) amb taques blanques i el seu cant particular.

Sobretot viu en boscos de pi negre, roig, avet, o en sotaboscos de neret, boixerola o ginebró. Coincideix bastant el seu territori en pistes d'esquí o d'aproximació a les muntanyes fet que no contribueix a estar tranquil en el seu àmbit i intenta mostrar el seu domini davant també dels humans.

divendres, 22 de gener del 2010

L'impacte de les pistes d'esquí...



Baquèira:
110 km. de pistes balisades.
32 remuntadors

Molina:
61 km. de pistes
16 remuntadors

Gran Valira:
Pistes abalisades: 193 km
remuntadors: 64 remuntadors

Formigal:
137 km. de pistes
31 remuntadors

Font romeu:
58 km d'esquí alpí
23 remuntadors


A la majoria d'aquestes pistes puc dir que hi he esquiat o hi he caminat quan no hi havia neu. Avui tot esquiant per Baquèira m'hi ha fet pensar tot veient les muntanyes que per les seves siluetes o situació conec. M'ha fet pensar en com em fa enfadar quan veig l'impacte de telecadires, grans pilars, les obres d'ampliació i grans centres d'estacions d'esqui, quan és estiu i camino per aquelles valls i muntanyes. La veritat és que l'impacte és brutal, i més quan sents els sorollots que fan les màquines si amplien les pistes.

A contraposició hi ha el gran dia a la muntanya que he passat avui esquiant, realment ho trobo divertit (de tranqui però!!) i m'ho he passat molt bé i he pogut descansar a la terrassa d'un bar i fer un caldet.

Però clar era un divendres, només festiu a Esterri d'Àneu i Alins. Era un dia amb molt poca gent, sense cues, sense massificacions, pocs cotxes...

El problema de tot plegat és l'impacte a la muntanya. No hi podria haver un equilibri?? ja sé que les pistes són negoci i tampoc no sóc del parer de tancar-ho tot i ja està, però.. No hi podria haver alternatives com prohibir l'accés de cotxe vora de zones com el parc natural o vora les estacions d'esquí per a reduir la contaminació?? Això ho fan per ejemple a Zermatt. No he vist ni una sola paperera per destriar les meves deixalles i reciclar!! No he vist un control de la quantitat de cotxes que puja a les pistes d'esquí en periodes de vacances!! No he vist gens de control a l'hora de construir complexos que resten tancats molta part de l'any!!!

No ho sé, crec que seria tot compatible... Personalment preferiria fer esquí de muntanya, però és molt car i no sempre hi ha molta neu; personalment preferiria que tothom gaudís de la muntanya respectant-la i procurant fer-hi esport; personalment preferiria una major responsabilitat per part de tothom per cuidar un entorn tant fràgil...

Una petita reflexió després de gaudir d'un dia a la muntanya.

Tardor al Pallars