Neix del camp de Gel Patagònic i té un front d'ample de 5km de longitud i 150 m d'alçada (60 m emergits!!!) I avança 2m per dia!! Això és precisament el què el fa especial: t'hi pots apropar molt i constantment se'n van desprenent trossos de gel que fan espectacular la visita!!
El més gran i està a la vora és el Glaciar Uppsala 870 km2, amb una longitud de 60 km, d'ample 10 km i unes parets de 60 a 80 km.
El més gran dels Andes però és el "Glaciar Pío XI o Glaciar Brüggen"al sud de Xile, amb 1.265 km2. Té un recorregut de 64 km i malgrat que sembla mentida en temps que corre però creix en comptes de disminuir!!
Avui he vist un gall fer!! m'ha fet molta il·lusió per això m'he decidit a fer-ne una mica més de recerca:
Au bàsicament boscana, esquerpa i rara. Hi ha una espècie similar a Galicia, però és el que està situat més al nord de l'hemisferi.
És terrestre i en principi vola poc, però quan ho fa és decidit malgrat que això li suposa un gran desgast energètic (per això no s'hauria de molestar gaire si el veiem!!). Pesa sobre uns 3,5 kg.
A l'abril o al maig comença l'època d'emparallament i el mascle mostra els seus dots com mai: vermell sobre l'ull, la cua ben oberta (com el paó) amb taques blanques i el seu cant particular.
Sobretot viu en boscos de pi negre, roig, avet, o en sotaboscos de neret, boixerola o ginebró. Coincideix bastant el seu territori en pistes d'esquí o d'aproximació a les muntanyes fet que no contribueix a estar tranquil en el seu àmbit i intenta mostrar el seu domini davant també dels humans.
Arbust semi-paràsit que viu sobre es arbres i arbustos xuclant-los la saba. Principalment en arbres de fulla caduca, però també en algunes espècies de pins.
No té arrels però s’alimenta de l’arbre tot enganxada a l’arbre. És unisexual.
És de tija mig herbàcia i mig llenyosa, i no està prohibit agafar-lo del bosc.
El seu fruit és una baia blanquinosa, que agrada molt als ocells. Aquests quan defequen solen deixar les llavors en el mateix arbre on mengen (si n'hi ha més) i normalment s’escampa per tot l’arbre. El poden arribar a matar.
És aquest el cas dels pins roigs del Bosc de Virós, fet que podria arribar a contribuir al creixement de nous faigs i a recuperar la fageda que ja hi havia hagut anteriorment.
“Als Països Catalans en trobem tres subespècies[2]:
Boix grèvol (Llex aquifolium): arbust de muntanya mitjana mediterrània (boscos i bardisses, entre 1.000 i 2.000m). D ‘ambients ombrívols, humits i obagues, que viu entre rouredes, pinedes de pi roig i fagedes (poques al Pallars)
Família de les Aquifoliàcies. Altres noms com: vesc, arbre de visc, ...
És de fulla perenne, les fulles més velles i altes (fora de l’abast dels herbívors) són arrodonides i les altres punxegudes. Floreix a la primavera i fructifica a l’estiu: els fruits són tòxics pels humans.
“ És una planta dioica. En els exemplars masculins, les flors apareixen de color groc. Els fruits vermells elsprodueixen els exemplars femenins. El fruit és carnós d'un color vermell brillant o groc viu, que madura molt tard, cap a octubre o novembre, i que roman molt de temps a l'arbre, sovint durant tot l'hivern.” www.alzinar.com
Es prohibit tallar branques d’aquesta espècie (especialment per Nadal) i si es compra ha de ser de fora de Catalunya. Passa igual amb la molsa, o els arbres de Nadal de pi, cedre i teix.
