50 anys d'excursionisme a Sant Boi

Aquest divendres 27 de novembre a les 20:30 hores, farem l'Acte de Presentació del llibre dels 50 anys del moviments excursionista a Sant Boi. En part per celebrar els 25 anys del Centre Excursionista de Sant Boi ( ara ja dit CESBoi) i com no, per no oblidar aquells que ens van obrir camí i conèixer la història què compartim.





Per connectar-ho amb la meva història, només cal mirar el què tinc del meu pare, un referent per a mi, malgrat la seva absència:


Una federativa del 76' que encara conservem. Una tradició de fer, d'estimar, de ser, de viure... de la muntanya i la natura.









I d'una il·lusió: una iniciativa que ja sorgia d'un Grup Excursionista (encara no conec molt la seva història). La fundació del Centre era una realitat i ell hi va contribuir (ma mare com la seva dona també!! Era la núm11.)


Quan formes part d'algo així, que tanta gent hi ha estat involucrada per un sentiment comú, la muntanya, et fa emocionar quan se celebren els 25 anys! Bé ara ja 29...

Jo hi he intentat aportar el meu gra de sorra i per lluny que estigui seré sent del meu centre!! Del nostre Centre Excursionista!!




Ens espera un vespre d'emocions, ploreres, descobriments... compartits amb aquells que hi eren aleshores, ara i que hi seran en un futur. Els nostres companys i amics de muntanya.

TREBALL RECERCA III

" Així doncs ha sigut cansat l'elaborar, però molt gratificant pel fet que he enriquit la meva memòria amb la informació que no podria haber sabut mai, i que a partir d'ara ja en disposaré per parlar del meu poble."

Doncs sí ha estat una mica així. El 2002 vaig fer aquest treball de recerca, em va agradar molt, la història i la geografia sempre m'han agradat. Ara feia dies que no el tocava i ja començava a oblidar molt del contingut i tot el què en vaig aprendre. Per això l'he llegit i n'he extret les informacions que més em xocaven.

És part de la història, quan parlen de les tradicions i m'expliquen les d'aqui de muntanya, del parlar, de la pagesia... són tot coses que em fan recordar com de difícil és mantenir-les d'allà d'on vinc, com ha canviat tot, com tot això ja forma part de la nostra vida, i com malgrat que ja no és el què era en el passat ara som una societat més rica i variada. Tot canvia i només ens queda valorar el Sant boi d'ara.

Malgrat ser lluny i preferir la vida a la muntanya, me'n sento orgullosa del meu poble, Sant Boi de Llobregat, i des del Pallars el miro amb els seus canvis, intentant comprendre'ls i recordant els anys que hi he passat. A la fi allí hi viuen moltíssimes persones que aprecio molt i és on són els meus origens.

TREBALL RECERCA II

PART II: SANT BOI

DEMOGRAFIA:

- 1900: 5.000 HABITANTS. Població més alta del Baix llobregat
- 1950: 10.811 HABITANTS.
- 1960: 25.732 HAB. DE DRET
29.191 HAB. DE FET
- 1975: 65.064 HAB.DE DRET I FET
- 1996: 78.005 HAB.
- 2008: 81.535 HAB.

SECTOR PRIMARI:

1963- 1.685 PERSONES
1973- 634 PERSONES

TREBALL RECERCA I

"SANT BOI A LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA " 1950-1975

PART I: CATALUNYA

DEMOGRAFIA

- DE 1950-75: PASSEM DE 3,5 MILIONS A 5,6 MILIONS D'HABITANTS.
- EL BAIX LLOBREGAT: AUGMENTA UN 50% LA SEVA POBLACIÓ
- 1970: UN 37,69% DE LA POBLACIÓ NO ÉS NASCUDA A AQUÍ.

DE 1961-1965: S'INCREMENTA 354.396 d'hab.
DE 1966- 1970: S'INCREMENTA 365. 481 pers.

ELS SECTORS ECONÒMICS

Dedicació:
1950-
agricultura- 22,15%
industria- 6,10%
construció- 6,7%

1970-
agricultura- 8,41%
industria- 42,39%
construcció- 10,8 %


Social:
1970- aproximadament falten 85.500 cases en condicions pels immigrants

Alçades de pobles

PER ACLARIR-ME EN LES ALÇADES, RESPECTE EL QUÈ CONEC:

Son: 1.393 m
Sorpe:1.262 m
Esterri: 949 m
Llavorsí: 821 m
Sort: 692 m.
Tor: 1.649 m.
Rubió: poble més alt de Catalunya 1.687 m (al Port del Cantó)

Bellver: 1.050m
Puigcerdà: 1.202 m
Meranges: 1.590 m

Huesca: 470 m
Benasque: 1.138 m
Jaca: 820 m


Per pensar-hi: meteorologia, neu, climatologia, temperatures, la vida, carreteres....

EL MODERNISME A POBLA DE SEGUR

Mentre passava per Pobla, radere d'un ramat d'ovelles... em vaig fixar amb l'arquitectura: em vaig sorprendre de veure edificis preciosos que vaig relacionar amb el Modernisme. Aquí va la meva recerca!

El Modernisme fou un moviment cultural i artístic que va sorgir a Catalunya al tombant del segle XIX. Els principals consumidors d’aquest nou art van ser la burgesia catalana i els intel·lectuals de l’època, que es van sentir especialment atrets per les ondulants i florides formes d’un estil que encara avui dia atreu per la potència dels seus colors.

Les principals mostres del Modernisme a la Catalunya de Ponent les trobem en l’arquitectura. Sobresurten les edificacions agràries, algun celler, molins, magatzems de disseny i cases.

A la Pobla de Segur (el Pallars Jussà) és visita obligada el complex Mauri, un conjunt arquitectònic de dos edificis civils del començament del segle XX (1903-1907), una mostra de l’extensió del Modernisme al Pirineu lleidatà. El complex (palauet i residència), promogut per un conegut pobletà de l’època, Ramon Mauri i Arnalot, el formen el Molí d’Oli de Sant Josep, presidit per una escultura del cèlebre escultor modernista Josep Llimona, la Casa Mauri, actual seu de l’Ajuntament, i una antiga torre d’estiueig. Cal remarcar l’especial interès que tenen els mosaics que revesteixen la construcció, obra del mosaïcista i decorador Lluís Bru i Salelles, autor dels coneguts mosaics del Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre d’altres.

1a nevada a Sort!!

UEIIIII
NO ES POT NI CREURE, NEU A SORT!!!

MÉS A MUNT NO SÉ NI COM DEU ESTAR!!

QUINES GANES DE TOCAR NEU JA!!
I D'ESQUIAR!

El cafè fa anar al senyor Roca??

Després de discutir-ho amb algú fa poc, m’he proposat mirar un poc per la xarxa, potser no hi havia coses molt tècniques, però bueenooo. La pregunta és: el cafè realment fa anar al lavabo?? La qüestió és que a mi un cop em va anar bé, però el què no sé és si era pel cafè, que no en prenc mai, o bé la por d’haver-me de posar una lavativa!! A més la digestió dura 4h i no crec que el cafè sigui tant ràpid com per expulsar de seguida tot el què hi ha als intestins... així que aquestes són les conclusions que he tret, no sé si del tot encertades:


1- No, el cafè no és laxant.

2- De bon matí quan tu entres algo a l’estomac hi ha el què es diu reflex gastronòmic que el què fa (interpreto) és “buidar” els intestins ja que es preparar-se per a una nova ingestió de menjar.

3- Si es tenen uns hàbits i cada matí el cos s’acostuma a defecar, doncs sempre intentarà fer-ho.

4- Es veu que després de menjar, tant si ens agrada el cafè, o ens seiem a esmorzar, o fumem, o algo per l’estil això ens ajuda a calmar i per tant a relaxar els músculs dels intestins i anar a veure al senyor Roca!!
És per això que a algú li podria passar si veu una lleteta calenta, o un suc de taronja, unes herbes...

5- També he llegit que la cafeina és excitant i que activa el sistema parasimpàtic (actua afavorint el restabliment i l'economia de les energies, com procurar una digestió eficaç) el què provoca un major moviment perisaltic. Se suposa que depèn de com siguis de sensible a la cafeina pots activar més el parasimpàtic o no.

total, crec que a la fi, i com a conclusió, que també hi entra molt la influència del què pensem, de la preparació del cos (sigui el què sigui el què hi fem entrar), els hàbits, la predisposició, la relaxació/estres... així que crec que tenia raó, no crec que sigui el cafè el què ens fa anar al lavabo!!