No m'ho haguera imaginat mai...
El "
quechua" o "quichua" és una
família de llengües originària dels Andes centrals que s'estén per la part occidental de Sud-amèrica a través de diversos països.
És parlada entr 14 i 9 milions de persones i no s'ha comprovat un origen comú amb cap altra llengua o família lingüística, per la qual cosa és considerada la segona família de llengües més estesa a Amèrica, després de la indoeuropea.
Les llengües de la família "quechua" es caracteritzen per ser aglutinants i d'arrels regulars. Posseeixen nombres grans de sufixos que permeten canviar tant el significat de les paraules per complet com els matisos del significat.
El seu origen podria povindre d'una llengua del vessant occidental de la Serralada dels Andes, a la regió central del Perú, que a mitjans del 1r mil·lenni va generar dues variants creuant la serralada. Ambdues branques es van estendre en successives onades a través del territori andí desplaçant o superposant-se moltes vegades a altres llengües, generant-se una gran diversitat. Cap al segle XV, l'extensió del comerç del regnat de Chincha va provocar que l'anomenat "quechua" clàssic es convertís en la llengua vehicular de l'Antic Perú. Després de la conquesta, aquesta variant va ser la llengua més important emprada per a la catequesi dels indígenes. A
inicis del segle XX va sofrir un retrocés per l'avenç de l'espanyol a través de l'escolarització del medi rural.Actualment, es distingeix com a llengües "quechua" les parlades al
Perú, Bolívia, Xile i Argentina i una altra vessant (la nord) a Colòmbia, l'Equador i el Perú .El major conjunt de dialectes d'intel·ligibilitat comprovada mútua -el "quechua" meridional- s'ubica com la cinquena llengua més parlada del continent americà. De qualsevol manera, aquesta família contindria a la llengua nativa més estesa del continent, seguida del guaraní i després l'aimara.
El quítxua meridional és constitucionalment una de les trenta-cinc llengües oficials a Bolívia, encara que les seves institucions són oficialment en Espanyol. Les constitucions de Colòmbia, de l'Equador i del Perú estipulen a les seves respectives llengües natives -entre elles el quichua- com a
segones llengües oficials després de l'espanyol (oficials a les zones on predomina o oficials al seu territori).
A Xile i a Argentina manca aquest reconeixement oficial.
@
