diumenge, 7 de març del 2010

Els més grans ocells voladors

Albatros: més de 3,5m d'envergadura, de 8 a 10 kgpot fer fins a 50.000 km seguits volant. Viu a l'oceà Pacífic, costes de Xile i sobretot a l'Antàrtida.

Cóndor andí: més de 3m d'envergadura, d'alçada 1 m, femelles fins a 11 kg i mascles 15kg. Vola a més de 6.000m. Viu als Andes.

Trencalòs (Gypaetus barbatus): de 250 o 280 cm d'envergadura , pot pesar de 7 a 9 kg. Bàsicament s'alimenta d'ossos. Viu als Pirineus, Astúries, sud E.Espanyol, Nord d'Àfrica, Grècia, Alps i Himalaia.

Cóndor andí (vultur gryphus)


EL CÓNDOR


Viu a les muntanyes, entre 3.000 i 5.000m. Pot volar durant bastantes hores planejant sobre sobre l'estepa o sobre muntanyes, arribant fins a més dels 6.000m!!

Pot pesar fins a 11 kg (els mascles fins als 15kg), medir més de 3 metres amb les ales obertes i d'alçada fer més d'1 metre. El mascle té una cresta vermellosa al cap, una part blanca sota les ales i un collaret blanc al voltant del coll (que també tenen les femelles).
Sol ser sociable i pot anar amb grups molt nombrosos (fins a 70 membres)

Normalment nien en penyasegats de grans muntanyes rocoses on hi posa un ou ( a vegades 2, però el segon poll no sol sobreviure) que incuben de 54 a 58 dies. El pollí ja té forma d'adult als 6 mesos però durant els primers 2 anys els pares se'n cuiden encara. Fins als 5 0 6 anys no són madurs sexualment.

Pot viure fins als 50 anys, dels ocells amb més longetivitat.

La seva alimentació es basa en la ingesta de carronya de grans mamífers, alguns ous d'altres aus o fins i tot algun pollí. Si no hi ha carroña pot arribar a caçar ovelles o guanacos (si clarament té ventatge respecte la presa). En un dia pot ingerir 5kg de carronya, però alhora passar-se, si no troba menjar, cinc setmanes sense menjar.


A Bolívia, Xile i Argentina la seva població és bona i estable, mentre que en zones de Colòmbia i Veneçuela s'estan engegant processos de reintroducció i de protecció pels Cóndors.

FOTO FETA A L'AUTOCAR DURANT LA RUTA 40.

QUECHUA

No m'ho haguera imaginat mai...

El "quechua" o "quichua" és una família de llengües originària dels Andes centrals que s'estén per la part occidental de Sud-amèrica a través de diversos països.
És parlada entr 14 i 9 milions de persones i no s'ha comprovat un origen comú amb cap altra llengua o família lingüística, per la qual cosa és considerada la segona família de llengües més estesa a Amèrica, després de la indoeuropea.

Les llengües de la família "quechua" es caracteritzen per ser aglutinants i d'arrels regulars. Posseeixen nombres grans de sufixos que permeten canviar tant el significat de les paraules per complet com els matisos del significat.

El seu origen podria povindre d'una llengua del vessant occidental de la Serralada dels Andes, a la regió central del Perú, que a mitjans del 1r mil·lenni va generar dues variants creuant la serralada. Ambdues branques es van estendre en successives onades a través del territori andí desplaçant o superposant-se moltes vegades a altres llengües, generant-se una gran diversitat. Cap al segle XV, l'extensió del comerç del regnat de Chincha va provocar que l'anomenat "quechua" clàssic es convertís en la llengua vehicular de l'Antic Perú. Després de la conquesta, aquesta variant va ser la llengua més important emprada per a la catequesi dels indígenes. A inicis del segle XX va sofrir un retrocés per l'avenç de l'espanyol a través de l'escolarització del medi rural.

Actualment, es distingeix com a llengües "quechua" les parlades al Perú, Bolívia, Xile i Argentina i una altra vessant (la nord) a Colòmbia, l'Equador i el Perú .

El major conjunt de dialectes d'intel·ligibilitat comprovada mútua -el "quechua" meridional- s'ubica com la cinquena llengua més parlada del continent americà. De qualsevol manera, aquesta família contindria a la llengua nativa més estesa del continent, seguida del guaraní i després l'aimara.

El quítxua meridional és constitucionalment una de les trenta-cinc llengües oficials a Bolívia, encara que les seves institucions són oficialment en Espanyol. Les constitucions de Colòmbia, de l'Equador i del Perú estipulen a les seves respectives llengües natives -entre elles el quichua- com a segones llengües oficials després de l'espanyol (oficials a les zones on predomina o oficials al seu territori). A Xile i a Argentina manca aquest reconeixement oficial.

dissabte, 6 de març del 2010

SOL DE MITJA NIT...


Intentant entendre com és de llarg el dia a certes latituds i com es pot arribar a no fer-se de tot de dia, primer he mirat varies latituds de llocs més o menys afectats:

Latitud Alaska
54°40'N
Latitud Islàndia 64º 08'N

Latitud Ushuaia
54° 48' S

Per latitud en la que es troba Ushuaia l'extensió del dia i de la nit varien:
(#) Març Juny Sept. Desem.
Sortida 07:30 10:00 7:30 4:50
Posta 19:50 17:10 19:50 22:10

Al juny el dia dura només 7 hores!! Nit més llarga de l'any a l'H.Sud!!
I al desembre dura 18 hores!! La nit només unes 7 hores!!

El fenòmen del Sol de Mitja Nit s'extén des de mitjans de Maig fins a la meitat del mes de Juliol a l'hemisferi Nord.
És el cas de Islandia on per la seva latitud aquests fets són més extrems:


Durant dos o tres mesos a l'estiu (H.Nord) hi ha llum continua (Sol de mitja nit).
El periode realmente fosc (de tres a quatre hores de llum de dia) dura, aproximadament, desde mitjans de novembre fins a finals de gener (hivern) i es diu la nit Polar.

El què queda clar és que aquests fets són encara més accentuats els dies dels Solsticis a un pol i a l'altre:
20 o 21 de juny (solstici d'estiu a l'hemisferi Nord)
21 i 22 de desembre (sosltici d'hivern a l'hemisferi Nord).

Per això quan jo vaig ser a Ushuaia vaig veure el dia molt llarg (del 12- 16 de febrer) però evidentment amb uns valors bastant llunyans del què hi va haver al desembre!!). Tot i així era al·lucinant veure com era de llarg el dia, malgrat que ja es feia cada dia més curt (2 minuts més curt per nit!!)... fins arribar a la nit més llarga de l'any (aqui la més curta) el 20 de juny!!


Info sol de mitja nit a wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Sol_de_medianoche
Info nit més llarga a Ushuaia:
http://www.e-ushuaia.com/ag_junio.htm



dimarts, 2 de març del 2010

Embolic d'ocells emplomallats!!

MALLERENGA EMPLOMALLADA
Lophophanes cristatus

Longitud: 11 cm// Pes: 9 i 13 g.

L'única mallerenga que té plomall (és erèctil l'aixeca quan se sent alarmat)

Clatell blanc, mentó negre, parts superiors brunes-grisenques i cua més fosca.

Les cames blavenques, bec negre i ulls rogencs.

Boscos de coníferes, rouredes o a alta muntanya, de pi negre.

Moixó que he confós a l'anar a l'Argentina (una que no identifica prou bé ni els ocells d'aquí...) amb el : Chingolo!! Total, quasibé només tenen en comú la cresta!!

CHINGOLO (a l'Argentina) similar al nostre Pardal / Gorrión (en castellà)
Zonotrichia capensis

Bàsicament viu a Amèrica Central i sud. Jo el vaig veure al Parc Nacional de los Glaciares, al Chaltén.

Fa entre 14 i 15 cm. Té cresta, pit blanquinós, amb una mena de collaret castany i ales fosques, entre marronoses i negres.

Bé la confusió ara m'ha ajudat a saber les diferències, i espero a reconèixer a aquesta mallerenga típica dels nostres boscos!!

Tardor al Pallars