BLUE MOON

Què és un anellament?

2011-03-29T12:37:00.000-07:00

Què és un anellament? Escola la Closa

View more presentations from Escola la Closa

Diferents tipus de núvols

2011-03-01T13:47:00.000-08:00

Perquè no ho podien fer millor els meus grans alumnes... diferents tipus de núvols!!

ANELLAMENT D'OCELLS el dia Mundial dels Ocells

2010-10-08T14:03:00.000-07:00

El 3 d'octubre del 2010 vam fer una Jornada d'Anellament a Montferrer. Quan vam arribar ja havien col·locat les xarxes i durant el matí vam anar descobrint com s'agafen
i s'anellen els moixons.

L'empresa Aubèrria a través de les Activitats del Parc natural de l'Alt Pirineu ens va fer gaudir d'un mati tot coneixent, anellant i sobretot veient de molt a la vora els moixonets!!Una cotxa

Moltíssimes mallarengues cuallargues!! Una mallarenga blava i unes quantes de carboneres!!

També una merla (no la de la foto)...

I l'estrella: un Gaig!!! Amb les seves boniques plomes blaves i negres!!

Més informació properament a la web d'Aubèrria.
http://auberria.cat/

Les batudes de gall fer!!

2010-08-19T10:19:00.000-07:00

Doncs ja s'ha acabat la temporada de batudes de gall fer. Durant l'agost, de dimarts a divendres, de 7 del matí a... alguna hora del migdia hem estat fent el recompte de gallines, polls i galls fers que aixecàvem tot caminant a través del bosc. (la 1a foto no es meva, impossible, la 2 sí, el gall Boig del Gerber!!)

De veure, veure, he vist com 5 gallines bé, un poll i mig entrevist algun gall. He "après" a diferenciar plomes de gall fer, de femella, de rapinyaires, de gaig... Fins i tot crec que sé més cants d'ocells!!A part de veure i diferenciar com s'alçaven tudons, corrien porcs senglars, cérvols, daines (un d'enorme avui), cabirols, llebres, una serp, ratolins de bosc... I anant camp a través, sentir la increible sensació de les teranyines a la cara!! Grans tresors de la vida al bosc com banyes de cérvol o cabirol!!

Grans formiguers!!

Grans paisatges del Pallars, diferents boscos (pi negre, roig, fagedes, avets...) i sobretot un munt de professionals (biolegs, forestals, agents rurals, ambientòlegs, educadors ambientals...) que en saben un munt i amb els que a part d'aprendre i fer recomptes, m'ho he passat molt bé!!

L'estiu que ve... repetim!!

La cuita al Sol 2010

2010-06-15T12:15:00.001-07:00

I l'he fet!!!

Una cursa que puja al cim del Monteixo, una milla vertical amb uns 1.500 m de desnivell positiu!!
La meva idea no era la de cursa, sinó la de pujar a un cim tot xino xano, i amb l'emoció que no em desqualifiqués el Sol...

Em queda pendent llegir la història d'en Pep Coll que va inspirar aquesta fita!!

Per veure la pàgina web i el vídeo d'aquest any (no hi surto... no vaig ser precisament de les primeres!!)

http://www.nomesneu.com/home/cuita2010video.htm

Això sí, no tenia càmara, però quina satisfacció al veure alguns dels cims més emblemàtics del Pallars tot baixant d'una altra muntanya, nevadets encara, amb el perfil resaltat perquè ja es feia fosc... moments i imatges d'aquestes es guarden ben endins!!

Els 4 grans rapinyaires als Pirineus!

2010-05-05T14:08:00.000-07:00

Doncs sí, des del 25 d'abril, amb el naixement d'un nou poll de Voltor negre (després de 100 anys desaparegut i passats 3 anys de la seva reintroducció) ja hi ha tota la representació dels grans rapinyaires als Pirineus i sobretot als Pallars:
L'aufrany: el més petit, sobre uns 170cm i uns 2 kg.
El voltor comú: fins a 280cm d'envergadura, pot pesar entre 6 i 13 kg. A la Conca de Tremps n'hi ha una gran representació.
El voltor negre: dels més grans fins a 295cm, entre 7 i 13 kg. Viu sobretot per Boumort i Alinyà.
El trencalòs: d'uns 5 a 7kg i fins a 280 cm. Sobretot al Parc de l'Alt Pirineu.

Emocionant saber que s'està recuperant fauna de tal envergadura!!

Per més info:
http://voltornegrepirineus.blogspot.com/
http://www.gypaetus.com/desciden.php
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/061109-la-vida-del-tren.jsp

Els més grans ocells voladors

2010-03-07T04:22:00.000-08:00

Albatros: més de 3,5m d'envergadura, de 8 a 10 kgpot fer fins a 50.000 km seguits volant. Viu a l'oceà Pacífic, costes de Xile i sobretot a l'Antàrtida.

Cóndor andí: més de 3m d'envergadura, d'alçada 1 m, femelles fins a 11 kg i mascles 15kg. Vola a més de 6.000m. Viu als Andes.

Trencalòs (Gypaetus barbatus): de 250 o 280 cm d'envergadura , pot pesar de 7 a 9 kg. Bàsicament s'alimenta d'ossos. Viu als Pirineus, Astúries, sud E.Espanyol, Nord d'Àfrica, Grècia, Alps i Himalaia.

Cóndor andí (vultur gryphus)

2010-03-07T03:53:00.000-08:00

EL CÓNDOR

Viu a les muntanyes, entre 3.000 i 5.000m. Pot volar durant bastantes hores planejant sobre sobre l'estepa o sobre muntanyes, arribant fins a més dels 6.000m!!

Pot pesar fins a 11 kg (els mascles fins als 15kg), medir més de 3 metres amb les ales obertes i d'alçada fer més d'1 metre. El mascle té una cresta vermellosa al cap, una part blanca sota les ales i un collaret blanc al voltant del coll (que també tenen les femelles).

Sol ser sociable i pot anar amb grups molt nombrosos (fins a 70 membres)

Normalment nien en penyasegats de grans muntanyes rocoses on hi posa un ou ( a vegades 2, però el segon poll no sol sobreviure) que incuben de 54 a 58 dies. El pollí ja té forma d'adult als 6 mesos però durant els primers 2 anys els pares se'n cuiden encara. Fins als 5 0 6 anys no són madurs sexualment.

Pot viure fins als 50 anys, dels ocells amb més longetivitat.

La seva alimentació es basa en la ingesta de carronya de grans mamífers, alguns ous d'altres aus o fins i tot algun pollí. Si no hi ha carroña pot arribar a caçar ovelles o guanacos (si clarament té ventatge respecte la presa). En un dia pot ingerir 5kg de carronya, però alhora passar-se, si no troba menjar, cinc setmanes sense menjar.

A Bolívia, Xile i Argentina la seva població és bona i estable, mentre que en zones de Colòmbia i Veneçuela s'estan engegant processos de reintroducció i de protecció pels Cóndors.

FOTO FETA A L'AUTOCAR DURANT LA RUTA 40.

QUECHUA

2010-03-07T03:31:00.000-08:00

No m'ho haguera imaginat mai...

El "quechua" o "quichua" és una família de llengües originària dels Andes centrals que s'estén per la part occidental de Sud-amèrica a través de diversos països.
És parlada entr 14 i 9 milions de persones i no s'ha comprovat un origen comú amb cap altra llengua o família lingüística, per la qual cosa és considerada la segona família de llengües més estesa a Amèrica, després de la indoeuropea.

Les llengües de la família "quechua" es caracteritzen per ser aglutinants i d'arrels regulars. Posseeixen nombres grans de sufixos que permeten canviar tant el significat de les paraules per complet com els matisos del significat.

El seu origen podria povindre d'una llengua del vessant occidental de la Serralada dels Andes, a la regió central del Perú, que a mitjans del 1r mil·lenni va generar dues variants creuant la serralada. Ambdues branques es van estendre en successives onades a través del territori andí desplaçant o superposant-se moltes vegades a altres llengües, generant-se una gran diversitat. Cap al segle XV, l'extensió del comerç del regnat de Chincha va provocar que l'anomenat "quechua" clàssic es convertís en la llengua vehicular de l'Antic Perú. Després de la conquesta, aquesta variant va ser la llengua més important emprada per a la catequesi dels indígenes. A inicis del segle XX va sofrir un retrocés per l'avenç de l'espanyol a través de l'escolarització del medi rural.

Actualment, es distingeix com a llengües "quechua" les parlades al Perú, Bolívia, Xile i Argentina i una altra vessant (la nord) a Colòmbia, l'Equador i el Perú .

El major conjunt de dialectes d'intel·ligibilitat comprovada mútua -el "quechua" meridional- s'ubica com la cinquena llengua més parlada del continent americà. De qualsevol manera, aquesta família contindria a la llengua nativa més estesa del continent, seguida del guaraní i després l'aimara.

El quítxua meridional és constitucionalment una de les trenta-cinc llengües oficials a Bolívia, encara que les seves institucions són oficialment en Espanyol. Les constitucions de Colòmbia, de l'Equador i del Perú estipulen a les seves respectives llengües natives -entre elles el quichua- com a segones llengües oficials després de l'espanyol (oficials a les zones on predomina o oficials al seu territori). A Xile i a Argentina manca aquest reconeixement oficial.

SOL DE MITJA NIT...

2010-03-06T14:20:00.000-08:00

Intentant entendre com és de llarg el dia a certes latituds i com es pot arribar a no fer-se de tot de dia, primer he mirat varies latituds de llocs més o menys afectats:

Latitud Alaska 54°40'N
Latitud Islàndia 64º 08'N
Latitud Ushuaia 54° 48' S

Per latitud en la que es troba Ushuaia l'extensió del dia i de la nit varien:

(#)	Març	Juny	Sept.	Desem.
Sortida	07:30	10:00	7:30	4:50
Posta	19:50	17:10	19:50	22:10

Al juny el dia dura només 7 hores!! Nit més llarga de l'any a l'H.Sud!!
I al desembre dura 18 hores!! La nit només unes 7 hores!!

El fenòmen del Sol de Mitja Nit s'extén des de mitjans de Maig fins a la meitat del mes de Juliol a l'hemisferi Nord.
És el cas de Islandia on per la seva latitud aquests fets són més extrems:

Durant dos o tres mesos a l'estiu (H.Nord) hi ha llum continua (Sol de mitja nit).
El periode realmente fosc (de tres a quatre hores de llum de dia) dura, aproximadament, desde mitjans de novembre fins a finals de gener (hivern) i es diu la nit Polar.

El què queda clar és que aquests fets són encara més accentuats els dies dels Solsticis a un pol i a l'altre:
20 o 21 de juny (solstici d'estiu a l'hemisferi Nord)
21 i 22 de desembre (sosltici d'hivern a l'hemisferi Nord).

Per això quan jo vaig ser a Ushuaia vaig veure el dia molt llarg (del 12- 16 de febrer) però evidentment amb uns valors bastant llunyans del què hi va haver al desembre!!). Tot i així era al·lucinant veure com era de llarg el dia, malgrat que ja es feia cada dia més curt (2 minuts més curt per nit!!)... fins arribar a la nit més llarga de l'any (aqui la més curta) el 20 de juny!!

Info sol de mitja nit a wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Sol_de_medianoche
Info nit més llarga a Ushuaia: http://www.e-ushuaia.com/ag_junio.htm

Sol De Mitjanit

View more presentations from Arlequinada.

Embolic d'ocells emplomallats!!

2010-03-02T14:44:00.000-08:00

MALLERENGA EMPLOMALLADA
Lophophanes cristatus

Longitud: 11 cm// Pes: 9 i 13 g.

L'única mallerenga que té plomall (és erèctil l'aixeca quan se sent alarmat)

Clatell blanc, mentó negre, parts superiors brunes-grisenques i cua més fosca.

Les cames blavenques, bec negre i ulls rogencs.

Boscos de coníferes, rouredes o a alta muntanya, de pi negre.

Moixó que he confós a l'anar a l'Argentina (una que no identifica prou bé ni els ocells d'aquí...) amb el : Chingolo!! Total, quasibé només tenen en comú la cresta!!

CHINGOLO (a l'Argentina) similar al nostre Pardal / Gorrión (en castellà)
Zonotrichia capensis

Bàsicament viu a Amèrica Central i sud. Jo el vaig veure al Parc Nacional de los Glaciares, al Chaltén.

Fa entre 14 i 15 cm. Té cresta, pit blanquinós, amb una mena de collaret castany i ales fosques, entre marronoses i negres.

Bé la confusió ara m'ha ajudat a saber les diferències, i espero a reconèixer a aquesta mallerenga típica dels nostres boscos!!

Guerra de les malvines

2010-02-28T14:50:00.000-08:00

La gran pregunta era: perquè tants cartells reclamant que les Malvines són Argentines??

Doncs bé, perquè Argentina segueix reclamant-les com a propies després d'haver perdut la guerra contra Gran Bretanya. Bàsicament el conflicte va ser a les Illes Malvines, Georgies Sud i Sandwich del Sud (això pot ser un nom d'una illa???!!!), entre el 2 d'abril i el 14 de juny del 1982.
El 1833 les va "conquerir" Gran Bretanya i malgrat que Argentina es va haver de rendir en les dues ocasions... les segueix reclamant com a part de Terra del Foc.

Va ser una guerra, com totes, amb moltes baixes, però sobretot d'argentins, i una guerra en les que s'evidencia el poder d'una gran potència com G.B. La flota de submarins, la rellevància del míssil, els ultra modern avions de guerra... Tot va "contribuir" a veure com fer millor la guerra deixant més de 900 persones mortes en menys de 3 mesos.

Un senyal més que et fa reflexionar el perquè d'una guerra: alguns diran que era una reclamació històrica, alguns que era per desviar l'atenció cap a un altre lloc per la crisi política i econòmica...

Tot plegat i després de 27 anys... deixant empremtes greus:

Perquè hi ha ex-soldats reclamant ser reconeguts i no oblidats a la Plaça de Mayo??

Hi ha tot de combatents que van participar en missions coma veterans, custodiant la Patagonia i la "Tierra del Fuego" i que encara són reconeguts com a "falsos excombatents"!!
En realitat esperen ser reconeguts com a veterants amb un projecte de llei que no acaba d'avançar...

Des de la meva sencilla visió... crec que no els hi va sortir molt a compte a la població argentina la guerra!!

Glacera Perito Moreno i altres...

2010-02-28T13:48:00.000-08:00

Neix del camp de Gel Patagònic i té un front d'ample de 5km de longitud i 150 m d'alçada (60 m emergits!!!)
I avança 2m per dia!! Això és precisament el què el fa especial: t'hi pots apropar molt i constantment se'n van desprenent trossos de gel que fan espectacular la visita!!

El més gran i està a la vora és el Glaciar Uppsala 870 km2, amb una longitud de 60 km, d'ample 10 km i unes parets de 60 a 80 km.

El més gran dels Andes però és el "Glaciar Pío XI o Glaciar Brüggen" al sud de Xile, amb 1.265 km2. Té un recorregut de 64 km i malgrat que sembla mentida en temps que corre però creix en comptes de disminuir!!

Els llacs de la Patagònia

2010-02-23T14:36:00.000-08:00

Ja ens havien avisat: " els llacs que tenim a la Península com a moooolt grans, a la Patagònia no tenen ni nom!!"

I no ens ho creiem, però clar després de veure llacs com el de Nahuel Huapi o el "Lago Argentino"...

Nahuel Huapi (a Bariloche): 557 km2, fins a 464 m de profunditat!!

"Lago Argentino" ( a Calafate): 1.560 km2, fins a 20 km d'ample i fins a 1 km de profunditat!!
3r de sudamèrica!!

A Catalunya...

l'Estany més gran és el de Banyoles ( que no embassament!) i fa 111,7 hm² o sigui ni un km2!!!

I a Europa...

El Balaton d'Hongria diu viquipèdia que és el més gran... i fa 593 Km2!! Però només 11 m de profunditat!!

A l'Argentina tot és gran...

Gall fer (Tetrao urogallus)

2010-01-24T09:48:00.001-08:00

Avui he vist un gall fer!! m'ha fet molta il·lusió per això m'he decidit a fer-ne una mica més de recerca:

Au bàsicament boscana, esquerpa i rara. Hi ha una espècie similar a Galicia, però és el que està situat més al nord de l'hemisferi.

És terrestre i en principi vola poc, però quan ho fa és decidit malgrat que això li suposa un gran desgast energètic (per això no s'hauria de molestar gaire si el veiem!!). Pesa sobre uns 3,5 kg.

A l'abril o al maig comença l'època d'emparallament i el mascle mostra els seus dots com mai: vermell sobre l'ull, la cua ben oberta (com el paó) amb taques blanques i el seu cant particular.

Sobretot viu en boscos de pi negre, roig, avet, o en sotaboscos de neret, boixerola o ginebró. Coincideix bastant el seu territori en pistes d'esquí o d'aproximació a les muntanyes fet que no contribueix a estar tranquil en el seu àmbit i intenta mostrar el seu domini davant també dels humans.

L'impacte de les pistes d'esquí...

2010-01-22T09:53:00.000-08:00

Baquèira:
110 km. de pistes balisades.
32 remuntadors

Molina:
61 km. de pistes
16 remuntadors

Gran Valira:
Pistes abalisades: 193 km
remuntadors: 64 remuntadors

Formigal:
137 km. de pistes
31 remuntadors

Font romeu:
58 km d'esquí alpí
23 remuntadors

A la majoria d'aquestes pistes puc dir que hi he esquiat o hi he caminat quan no hi havia neu. Avui tot esquiant per Baquèira m'hi ha fet pensar tot veient les muntanyes que per les seves siluetes o situació conec. M'ha fet pensar en com em fa enfadar quan veig l'impacte de telecadires, grans pilars, les obres d'ampliació i grans centres d'estacions d'esqui, quan és estiu i camino per aquelles valls i muntanyes. La veritat és que l'impacte és brutal, i més quan sents els sorollots que fan les màquines si amplien les pistes.

A contraposició hi ha el gran dia a la muntanya que he passat avui esquiant, realment ho trobo divertit (de tranqui però!!) i m'ho he passat molt bé i he pogut descansar a la terrassa d'un bar i fer un caldet.

Però clar era un divendres, només festiu a Esterri d'Àneu i Alins. Era un dia amb molt poca gent, sense cues, sense massificacions, pocs cotxes...

El problema de tot plegat és l'impacte a la muntanya. No hi podria haver un equilibri?? ja sé que les pistes són negoci i tampoc no sóc del parer de tancar-ho tot i ja està, però.. No hi podria haver alternatives com prohibir l'accés de cotxe vora de zones com el parc natural o vora les estacions d'esquí per a reduir la contaminació?? Això ho fan per ejemple a Zermatt. No he vist ni una sola paperera per destriar les meves deixalles i reciclar!! No he vist un control de la quantitat de cotxes que puja a les pistes d'esquí en periodes de vacances!! No he vist gens de control a l'hora de construir complexos que resten tancats molta part de l'any!!!

No ho sé, crec que seria tot compatible... Personalment preferiria fer esquí de muntanya, però és molt car i no sempre hi ha molta neu; personalment preferiria que tothom gaudís de la muntanya respectant-la i procurant fer-hi esport; personalment preferiria una major responsabilitat per part de tothom per cuidar un entorn tant fràgil...

Una petita reflexió després de gaudir d'un dia a la muntanya.

"Aqueras montañas" de Ara cultural

2009-12-31T10:16:00.000-08:00

Perque és una molt bona iniciativa i una molt bona felicitació de Nadal, cantada per la gent de Sabiñánigo:

BONA ENTRADA D'ANY 2010!!!

Cançó de Blue Moon

2009-12-26T03:59:00.000-08:00

Blue moon
You saw me standing alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own
Blue moon
You know just what I was there for
You heard me saying a prayer for
Someone I really could care for

And then there suddenly appeared before me
The only one my arms will hold
I heard somebody whisper please adore me
And when I looked to the moon it turned to gold

Blue moon
Now I'm no longer alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own

And then there suddenly appeared before me
The only one my arms will ever hold
I heard somebody whisper please adore me
And when I looked the moon had turned to gold

Blue moon
Now I'm no longer alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own (all bis)

De Richard Rodgers i Lorenz Hart el 1934.
De la pel·lícula:

Versió d'Ella Fitsgerald

BLUE MOON

2009-12-26T03:28:00.000-08:00

Segon diuen el terme "Blue Moon" es va denominar a la 2a Lluna plena que hi va haver entre Gener i Març del 1999 (així ho van fer els periodistes anglesos).

SI ens hi fixem en la paraula i ho busquem al diccionari trobem que l'entrada no està ni per moon, ni per blue sinó per l'expressió "once in a blue moon". Aquesta significa quelcom molt rar o poc possible. Potser de l'expressió va sorgir-ne el mot??

La veritat és que sí que és un fet estrany, només succeix cada dos anys (en el nostre calendari gregorià). I encara pot succeir algo més extraordinari: cada 19 anys (4 cops en un segle) es produeixen dues "Blue Moons" en un any. Normalment és dues llunes plenes al gener i dues llunes plenes al Març, vaja dues llunes blaves a final de mes.

A mi em lliga més la idea que la paraula vingui de l'expressió que no pas de poder-li atribuir a la lluna una tonalitat blava , de tristesa o nostàlgia... per a mi crec que sabent-ho serà un moment bonic i especial. DUES LLUNES PLENES!!

LA PRÒXIMA BLUE MOON: EL 31 DE DESEMBRE!!!

Aquí teniu un enllaç a la pàgina web d'un molt aficionat a l'atronomia.
http://www.mallorcaweb.net/masm/bluemoon.htm

El Vesc

2009-12-20T11:18:00.001-08:00

VESC, Viscum album

Arbust semi-paràsit que viu sobre es arbres i arbustos xuclant-los la saba. Principalment en arbres de fulla caduca, però també en algunes espècies de pins.

No té arrels però s’alimenta de l’arbre tot enganxada a l’arbre. És unisexual.

És de tija mig herbàcia i mig llenyosa, i no està prohibit agafar-lo del bosc.

El seu fruit és una baia blanquinosa, que agrada molt als ocells. Aquests quan defequen solen deixar les llavors en el mateix arbre on mengen (si n'hi ha més) i normalment s’escampa per tot l’arbre. El poden arribar a matar.

És aquest el cas dels pins roigs del Bosc de Virós, fet que podria arribar a contribuir al creixement de nous faigs i a recuperar la fageda que ja hi havia hagut anteriorment.

“Als Països Catalans en trobem tres subespècies^[2]:

Viscum album album: Parasita diferents arbres planifolis de l'estatge montà plujós (pollancres, fruiters, espinalbs...). Es troba al Pirineu.
Viscum album abietis: Parasita l'avet i és la menys rara de les tres subespècies. Es troba al Pirineu.
Viscum album austriacum: Parasita els pins. Es troba dels Pirineus a l'interior del País Valencià.

http://wapedia.mobi/ca/Vesc”

Boix grèvol

2009-12-20T10:58:00.000-08:00

Boix grèvol (Llex aquifolium): arbust de muntanya mitjana mediterrània (boscos i bardisses, entre 1.000 i 2.000m). D ‘ambients ombrívols, humits i obagues, que viu entre rouredes, pinedes de pi roig i fagedes (poques al Pallars)

Família de les Aquifoliàcies. Altres noms com: vesc, arbre de visc, ...

És de fulla perenne, les fulles més velles i altes (fora de l’abast dels herbívors) són arrodonides i les altres punxegudes. Floreix a la primavera i fructifica a l’estiu: els fruits són tòxics pels humans.

“ És una planta dioica. En els exemplars masculins, les flors apareixen de color groc. Els fruits vermells els produeixen els exemplars femenins. El fruit és carnós d'un color vermell brillant o groc viu, que madura molt tard, cap a octubre o novembre, i que roman molt de temps a l'arbre, sovint durant tot l'hivern.” www.alzinar.com

Es prohibit tallar branques d’aquesta espècie (especialment per Nadal) i si es compra ha de ser de fora de Catalunya. Passa igual amb la molsa, o els arbres de Nadal de pi, cedre i teix.

50 anys d'excursionisme a Sant Boi

2009-11-25T12:11:00.000-08:00

Aquest divendres 27 de novembre a les 20:30 hores, farem l'Acte de Presentació del llibre dels 50 anys del moviments excursionista a Sant Boi. En part per celebrar els 25 anys del Centre Excursionista de Sant Boi ( ara ja dit CESBoi) i com no, per no oblidar aquells que ens van obrir camí i conèixer la història què compartim.

Per connectar-ho amb la meva història, només cal mirar el què tinc del meu pare, un referent per a mi, malgrat la seva absència:

Una federativa del 76' que encara conservem. Una tradició de fer, d'estimar, de ser, de viure... de la muntanya i la natura.

I d'una il·lusió: una iniciativa que ja sorgia d'un Grup Excursionista (encara no conec molt la seva història). La fundació del Centre era una realitat i ell hi va contribuir (ma mare com la seva dona també!! Era la núm11.)

Quan formes part d'algo així, que tanta gent hi ha estat involucrada per un sentiment comú, la muntanya, et fa emocionar quan se celebren els 25 anys! Bé ara ja 29...

Jo hi he intentat aportar el meu gra de sorra i per lluny que estigui seré sent del meu centre!! Del nostre Centre Excursionista!!

Ens espera un vespre d'emocions, ploreres, descobriments... compartits amb aquells que hi eren aleshores, ara i que hi seran en un futur. Els nostres companys i amics de muntanya.

TREBALL RECERCA III

2009-11-23T14:28:00.000-08:00

" Així doncs ha sigut cansat l'elaborar, però molt gratificant pel fet que he enriquit la meva memòria amb la informació que no podria haber sabut mai, i que a partir d'ara ja en disposaré per parlar del meu poble."

Doncs sí ha estat una mica així. El 2002 vaig fer aquest treball de recerca, em va agradar molt, la història i la geografia sempre m'han agradat. Ara feia dies que no el tocava i ja començava a oblidar molt del contingut i tot el què en vaig aprendre. Per això l'he llegit i n'he extret les informacions que més em xocaven.

És part de la història, quan parlen de les tradicions i m'expliquen les d'aqui de muntanya, del parlar, de la pagesia... són tot coses que em fan recordar com de difícil és mantenir-les d'allà d'on vinc, com ha canviat tot, com tot això ja forma part de la nostra vida, i com malgrat que ja no és el què era en el passat ara som una societat més rica i variada. Tot canvia i només ens queda valorar el Sant boi d'ara.

Malgrat ser lluny i preferir la vida a la muntanya, me'n sento orgullosa del meu poble, Sant Boi de Llobregat, i des del Pallars el miro amb els seus canvis, intentant comprendre'ls i recordant els anys que hi he passat. A la fi allí hi viuen moltíssimes persones que aprecio molt i és on són els meus origens.

TREBALL RECERCA II

2009-11-23T14:13:00.000-08:00

PART II: SANT BOI

DEMOGRAFIA:

- 1900: 5.000 HABITANTS. Població més alta del Baix llobregat
- 1950: 10.811 HABITANTS.
- 1960: 25.732 HAB. DE DRET
29.191 HAB. DE FET
- 1975: 65.064 HAB.DE DRET I FET
- 1996: 78.005 HAB.
- 2008: 81.535 HAB.

SECTOR PRIMARI:

1963- 1.685 PERSONES
1973- 634 PERSONES

TREBALL RECERCA I

2009-11-23T13:58:00.000-08:00

"SANT BOI A LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA " 1950-1975

PART I: CATALUNYA

DEMOGRAFIA

- DE 1950-75: PASSEM DE 3,5 MILIONS A 5,6 MILIONS D'HABITANTS.
- EL BAIX LLOBREGAT: AUGMENTA UN 50% LA SEVA POBLACIÓ
- 1970: UN 37,69% DE LA POBLACIÓ NO ÉS NASCUDA A AQUÍ.

DE 1961-1965: S'INCREMENTA 354.396 d'hab.
DE 1966- 1970: S'INCREMENTA 365. 481 pers.

ELS SECTORS ECONÒMICS

Dedicació:
1950-
agricultura- 22,15%
industria- 6,10%
construció- 6,7%

1970-
agricultura- 8,41%
industria- 42,39%
construcció- 10,8 %

Social:
1970- aproximadament falten 85.500 cases en condicions pels immigrants

Alçades de pobles

2009-11-22T13:04:00.000-08:00

PER ACLARIR-ME EN LES ALÇADES, RESPECTE EL QUÈ CONEC:

Son: 1.393 m
Sorpe:1.262 m
Esterri: 949 m
Llavorsí: 821 m
Sort: 692 m.
Tor: 1.649 m.
Rubió: poble més alt de Catalunya 1.687 m (al Port del Cantó)

Bellver: 1.050m
Puigcerdà: 1.202 m
Meranges: 1.590 m

Huesca: 470 m
Benasque: 1.138 m
Jaca: 820 m

Per pensar-hi: meteorologia, neu, climatologia, temperatures, la vida, carreteres....

EL MODERNISME A POBLA DE SEGUR

2009-11-22T12:54:00.000-08:00

Mentre passava per Pobla, radere d'un ramat d'ovelles... em vaig fixar amb l'arquitectura: em vaig sorprendre de veure edificis preciosos que vaig relacionar amb el Modernisme. Aquí va la meva recerca!

El Modernisme fou un moviment cultural i artístic que va sorgir a Catalunya al tombant del segle XIX. Els principals consumidors d’aquest nou art van ser la burgesia catalana i els intel·lectuals de l’època, que es van sentir especialment atrets per les ondulants i florides formes d’un estil que encara avui dia atreu per la potència dels seus colors.

Les principals mostres del Modernisme a la Catalunya de Ponent les trobem en l’arquitectura. Sobresurten les edificacions agràries, algun celler, molins, magatzems de disseny i cases.

A la Pobla de Segur (el Pallars Jussà) és visita obligada el complex Mauri, un conjunt arquitectònic de dos edificis civils del començament del segle XX (1903-1907), una mostra de l’extensió del Modernisme al Pirineu lleidatà. El complex (palauet i residència), promogut per un conegut pobletà de l’època, Ramon Mauri i Arnalot, el formen el Molí d’Oli de Sant Josep, presidit per una escultura del cèlebre escultor modernista Josep Llimona, la Casa Mauri, actual seu de l’Ajuntament, i una antiga torre d’estiueig. Cal remarcar l’especial interès que tenen els mosaics que revesteixen la construcció, obra del mosaïcista i decorador Lluís Bru i Salelles, autor dels coneguts mosaics del Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre d’altres.

1a nevada a Sort!!

2009-11-08T01:10:00.001-08:00

UEIIIII
NO ES POT NI CREURE, NEU A SORT!!!

MÉS A MUNT NO SÉ NI COM DEU ESTAR!!

QUINES GANES DE TOCAR NEU JA!!
I D'ESQUIAR!

El cafè fa anar al senyor Roca??

2009-11-06T13:55:00.000-08:00

Després de discutir-ho amb algú fa poc, m’he proposat mirar un poc per la xarxa, potser no hi havia coses molt tècniques, però bueenooo. La pregunta és: el cafè realment fa anar al lavabo?? La qüestió és que a mi un cop em va anar bé, però el què no sé és si era pel cafè, que no en prenc mai, o bé la por d’haver-me de posar una lavativa!! A més la digestió dura 4h i no crec que el cafè sigui tant ràpid com per expulsar de seguida tot el què hi ha als intestins... així que aquestes són les conclusions que he tret, no sé si del tot encertades:

1- No, el cafè no és laxant.

2- De bon matí quan tu entres algo a l’estomac hi ha el què es diu reflex gastronòmic que el què fa (interpreto) és “buidar” els intestins ja que es preparar-se per a una nova ingestió de menjar.

3- Si es tenen uns hàbits i cada matí el cos s’acostuma a defecar, doncs sempre intentarà fer-ho.

4- Es veu que després de menjar, tant si ens agrada el cafè, o ens seiem a esmorzar, o fumem, o algo per l’estil això ens ajuda a calmar i per tant a relaxar els músculs dels intestins i anar a veure al senyor Roca!!
És per això que a algú li podria passar si veu una lleteta calenta, o un suc de taronja, unes herbes...

5- També he llegit que la cafeina és excitant i que activa el sistema parasimpàtic (actua afavorint el restabliment i l'economia de les energies, com procurar una digestió eficaç) el què provoca un major moviment perisaltic. Se suposa que depèn de com siguis de sensible a la cafeina pots activar més el parasimpàtic o no.

total, crec que a la fi, i com a conclusió, que també hi entra molt la influència del què pensem, de la preparació del cos (sigui el què sigui el què hi fem entrar), els hàbits, la predisposició, la relaxació/estres... així que crec que tenia raó, no crec que sigui el cafè el què ens fa anar al lavabo!!

SIS GRAUS QUE PODRIEN CANVIAR EL MÓN.

2009-10-31T15:34:00.001-07:00

UNA VISIÓ MÉS. POTSER MOLT CATASTRÒFICA, AMB MOLTA CÀRREGA I REFERÈNCIA A L'INFLUÈNCIA DELS HUMANS DINS DEL CANVI CLIMÀTIC, PERÒ AMB MOLT DE VALOR!! COM A MÍNIM PER PODER FER-SE UNA IDEA CAP A ON PODEM ANAR A PARAR!!

INCURSIÓ A LA VALL FOSCA

2009-10-25T08:10:00.000-07:00

Avui pretenia pujar a Montseny de Pallars, però la climatologia, l'estona que he tardat en arribar a Capdella per Montcortés i que em quedava curta de benzina, així que he inspeccionat el terreny!

Un gos molt simpàtic m'anava esperant pel camí!! M'ha guiat en la meva recerca de llocs per fotografiar!!

Curs de meteorologia i clima de muntanya

2009-10-24T13:37:00.000-07:00

Avui hem assistit al curs de meteorologia de muntanya aquí a Sort. He après moltíssim i alhora he vist que em falta molt per aprendre!!

Una mica cansada de tot el dia asseguda i d'estrujar-me el cervell per entendre-ho tot, però molt bé!!

Aviam si ara entenc una mcia millor els apunts del curs de la U. de VIC de Meteorologia.

Aquí hi ha l'enllaç al programa què hem seguit:

http://www.meteosort.com/meteosort/cursos/meteo09.pdf

Què vaig fent??

2009-10-24T13:03:00.000-07:00

Doncs bé... després de fer tants blocs, tantes pàgines web, d'actualitzar fotolog, facebook, etc. Em ve de gust fer-me un bloc del què vaig fent!

Serà per a mi i per aquell qui vulgui saber què vaig fent, que estudio, què preparo per l'escola, què m'interessa...

També pretén ser com un lloc on descarregar i centrar les meves idees (tinc mala memòria a vegades), les meves sortides a la muntanya, allò que faig tot estant aquí, a la muntanya, al Pallars.

Apa, aquí ho deixo!

Míriam